Josefina Vidal Morera
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 març 1932  Tàrrega (Urgell) | ||
| Mort | octubre 2023 (91 anys) Barcelona | ||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poetessa | ||
Josefina Vidal Morera (Tàrrega, 11 de març de 1932 - Barcelona, octubre 2023) fou una filòloga, escriptora i poeta targarina.[1][2][3][4][5]
Biografia
[modifica]Filla de Pere Vidal Carulla i d’Isabel Morera Miró, Josefina Vidal va fer els estudis secundaris a Tàrrega, Cervera i a l’Institut de Lleida, i els va acabar l’any 1950 amb l'examen d’estat a la Universitat de Barcelona, on es diplomà en Llengua i Literatura Anglesa. Va viure i treballar a Anglaterra de 1954 a 1960. El 1960 es traslladà als Països Baixos, on visqué fins al 1977.[1][3][2]
Compromís polític i carrera professional
[modifica]El 1961 s’afilià al PSOE i al sindicat UGT, i promogué l’impuls d’aquestes associacions polítiques als Països Baixos, amb l’ajuda del partit socialista neerlandès i del sindicat Nederlands Uitgeversverbond (NUV) d’aquell país. Col·laborà activament amb els Sindicats holandesos ajudant la immigració xilena i espanyola que fugia del règim de Pinochet per instal·lar-se a Holanda. Casa seva fou punt de trobada i de refugi d'exiliats.[2][3][1]
Va col·laborar amb la secció espanyola de la BBC a Londres, va treballar al Servei Internacional de Radio Nederland Wereldomroep en el programa “Pulso Femenino”, compromesa amb la causa feminista. Impartí classes de llengua i literatura castellanes a la Universitat de Groningen. Treballà al Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amsterdam.[2][3][1]
Tornà a Espanya el 1977, ja en democràcia, i exercí com a cap de la Secretaria del ministre de Sanitat Ernest Lluch a Madrid. El 1980 tornà a Barcelona, on establí la seva residència.[2]
Activitat literària
[modifica]Durant els primers anys de la dècada de 1950 intervingué en recitals de poesia locals, organitzats a l'Ateneu de la seva ciutat, i participà en la vida cultural targarina. Formà part del grup de teatre Thespis.[2][1]
Ha publicat diversos llibres de poesia: Fuera de mí (1964), En el silenci del temps, obra que fou finalista del Premi de Poesia Les Tel·lúries, de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida (2000); Dues veles blanques (2002), Trànsit (2002), Calaix Obert (2005), El mar inevitable (2006), A l'entorn del brocal (2009).[4][6]
Ha publicat en diversos mitjans, entre els quals Poesía de España (de Madrid), De Gids (d'Amsterdam), Social-Culturele Mededelingen (d'Amsterdam). També ha traduït al castellà obres del teatre anglès contemporani.[3][1]
La seva biografia constitueix el quart volum de la col·lecció publicada per l'Ajuntament de Tàrrega «On són les dones targarines?» -que presenta biografies femenines narrades en forma de conte infantil- escrit per Francesc Pla Falip i il·lustrat per l’artista Alba Torres Robinat.[7] Va morir l'octubre de 2023.[5]
Vida personal
[modifica]Vidal es casà amb el professor, escriptor i polític Felip Lorda, amb qui va tenir dues filles i un fill, Isabel-Clara, Raimon i Dúnia.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Verni, Jordi Creus «Biografies de dones targarines del segle XX». Urtx: revista cultural de l'Urgell, 32, 2018, pàg. 115-121. ISSN: 2014-4857.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Josefina Vidal Morera». Turisme de Tàrrega. [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Josefina Vidal Morera». Ajuntament de Barcelona. Canal Cultura. [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Vidal, Josefina». Editorial Meteora. [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Serrano, Lluís. «Mor la poeta targarina Josefina Vidal Morera», 11-10-2023. [Consulta: 12 octubre 2023].
- ↑ «Josefina Vidal Morera». Grup 62. [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ «La poetessa i política targarina Josefina Morera Vidal, protagonista d'un llibre amb la seva trajectòria». L'Urgell TV, 17-04-2018. [Consulta: 21 gener 2022].