Josep-Lluís Sotorra i Agramunt

Josep-Lluís Sotorra i Agramunt (Reus, 1960) és un escriptor català. Graduat en Humanitats, ha exercit de corrector, ha traduït una vuitantena de publicacions i ha desenvolupat el gruix de l’activitat professional en una entitat bancària. Del 2013 ençà manté de manera irregular el blog Ara que hi penso.

Poesia

A les darreries de la dècada dels 70 cooperà al grup d’animació cultural reusenc Taronjada Natural,^[1] i posteriorment es va dedicar a la poesia experimental, de la qual publicà una mostra a Proses verticals III. Colors (1979),^[2] on, segons Magí Sunyer,“Hi utilitza els recursos formals de la neoavantguarda que seguia l’exemple futuristocubista: collages, cal·ligrames, jocs de tipografia, direccions diverses dels versos, xifres aràbigues, amb tota mena de manipulacions del text.”^[3] Durant les dues dècades posteriors persistí en el conreu poètic i obtingué guardons en diferents certàmens literaris. Els anys 2015/16 va participar a recitals organitzats per Terrabastall Poètic de Reus.

Prosa

A partir de la dècada dels 80 ha conreat la narrativa, amb preponderància del gènere eròtic. El 1988 fou finalista del premi La Sonrisa Vertical ^[4] amb la novel·la I demà què, senyora Pobert?^[5] (1989), publicada també en castellà amb el títol Istar, Istar^[6] (1990). Ha participat a les obres col·lectives Deu claus al pany (1991) i Bibliorelats (2015).

Durant trenta anys, d’ençà dels 80, va col·laborar activament a diversos mitjans de comunicació, entre els quals el diari Mediterráneo, les revistes TZARA, Nou Diari, TGN Magazín, DMODA i Diari del Priorat, o l’emissora Ràdio Premià de Mar, on conjuntament amb Martí Rosselló emeteren el programa La carta sense sobre el 1991.

Referències

↑ «Testimonis: Taronjada Natural». Apunts de cultura i lliurepensament. Salvador Palomar, 09-07-2023.
↑ Sotorra, Josep Lluís. Proses verticals III. Colors. Tarragona: Epsilon, 1979 (Quaderns de poesia Foc Nou, 18).
↑ Gavaldà, Antoni. Història general de Reus,5. Reus: Ajuntament, 2003, p. 192.
↑ M, Ll «Fueron finalistas el brasileño Óscar Calavia Sáez y Josep Lluís Sotorra». La Vanguardia, 02-02-1988, pàg. 41.
↑ Sotorra, Josep Lluís. I demà què, senyora Pobert?. Pòrtic, 1989 (La Piga, 10). ISBN 84-7306-375-9.
↑ Sotorra, Josep Lluís. Istar, Istar (en castellà). Barcelona: Ultramar, 1990 (Venus, 6). ISBN 84-7386-627-4.

[1] «Testimonis: Taronjada Natural». Apunts de cultura i lliurepensament. Salvador Palomar, 09-07-2023.

[2] Sotorra, Josep Lluís. Proses verticals III. Colors. Tarragona: Epsilon, 1979 (Quaderns de poesia Foc Nou, 18).

[3] Gavaldà, Antoni. Història general de Reus,5. Reus: Ajuntament, 2003, p. 192.

[4] M, Ll «Fueron finalistas el brasileño Óscar Calavia Sáez y Josep Lluís Sotorra». La Vanguardia, 02-02-1988, pàg. 41.

[5] Sotorra, Josep Lluís. I demà què, senyora Pobert?. Pòrtic, 1989 (La Piga, 10). ISBN 84-7306-375-9.

[6] Sotorra, Josep Lluís. Istar, Istar (en castellà). Barcelona: Ultramar, 1990 (Venus, 6). ISBN 84-7386-627-4.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]