Vés al contingut

Josep-Oriol Graus Ribas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep-Oriol Graus Ribas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1957 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica electroacústica, música experimental, música aleatòria, música minimalista i ambient Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGabriel Brncic Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra, sintetitzador

Lloc webhttp://oriolgraus.cat/

Josep-Oriol Graus Ribas (Barcelona 1957) és un compositor i intèrpret de música electroacústica català.[1][2]

Biografia

[modifica]

Oriol Graus va néixer a Barcelona el 2 de desembre de 1957, en la infància visqué envoltat de l'art i de la tècnica. Per una banda els dissenys i quadres del seu pare, que fou un dels fundadors del L'Associació de dissenyadors gràfics del Foment de les Arts i el Disseny (ADG-FAD) i per part de la seva mare, en una fàbrica de components mecànics. L'any 1978 es diplomà en Enginyeria Tècnica Industrial a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona, Universitat Politènica de Catalunya.

Després d'una etapa inicial de formació autodidàctica i aconsellat pel guitarrista Toti Soler es formà en la disciplina de guitarra flamenca amb Salvador Camarasa, més tard estudià guitarra clàssica amb Lluís Gàsser , al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i posteriorment amb Miguel Àngel Cherubito.[3] Paral·lelament estudià harmonia, contrapunt, composició i música electroacústica amb Gabriel Brncic, i informàtica musical amo Lluís Callejo a l'Estudi de música electroacústica Phonos. Assistí a cursos impartits per Luigi Nono, Dieter Schnebel i Josep Maria Mestres Quadreny. Gràcies a unes beques donades per l'Estudi de música electroacústica Phonos va poder treballar en profunditat en el camp de la música electroacústica i mixta.

Els anys 1984 i 1985 viatjà a Nova York on va conèixer al compositor John Cage, la compositora i flautista, Barbara Held, el compositor i improvisador, Wade Matthews i al compositor i cineasta Phill Niblock. Aquesta experiència li va permetre confirmar uns aspectes de la composició musical que seran recurrents al llarg de la seva obra, també va ser l'origen del Concert per a música electroacústica i raigs làser que amb la col·laboració de Mercè Capdevila es va estrenar al Planetari de Barcelona[4] en Festival Grec-85 i de l'obra Que és això? Això és això, per a tres músics, ballarina, quatre magnetòfons, tres projectors de diapositives i catorze altaveus repartits entre el públic que es va estrenar en la I Setmana de música experimental a la sala Metrònom de Barcelona.[5] El 1986 va rebre una beca per participar en el 33 Internationale Ferienkurse für Neue Musik a Darmstadt. (Alemania) aproximant-se al treball de Brian Ferneyhough, Morton Feldman, Kaija Sahariajo, Emmanuel Nunes i José Evangelista.

Els anys 1987 i 1988 va ser professor del Centre d'Iniciatives i Experimentació per a Joves (CIEJ). Fundació Caixa de Pensions. Va pertànyer al patronat de la Fundació Phonos fins al 1994, Entre 1997 a 2000 va ser vicepresident de l'Associació Catalana de Compositors. Membre fundador de l' Associació de Música Electroacústica d'España (AMEE).

Entre 1980 i 1986 creà un trio de guitarres i guitarres preparades i amplificades on es tocaven les seves obres. Va formar part de diferents formacions d'improvisació lliure, del grup instrumental Phonos de música experimental i del grup de música popular Lahiez.[6]

El 1992 va rebre un encàrrec del Centro para la Difusión de la Música Contemporánea (CDMC) per la creació de Record Perdut Per a conjunt de cambra, (flauta, clarinet, piano, violí violoncel i sintetitzador) amb els instruments amplificats i transformats electrònicament. El 1993 va rebre una beca de la Fundació Phonos per la creació d'una obra mixta amb transformació en directe del so, component La Tolerancia (flauta, clarinet, saxofón, dos ordinadors Next, sintetizador, piano i violoncel).

Des de 1998 fins al 2002 treballà principalment l'orquestra simfònica, compongué Stella fugacis estrenada al 1999 per l'Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola dirigida per Enrique García Asensio i Deseo y Esperanza guanyadora del Vè Premi Andrés Gaos estrenada al 2004 per l'«Orquesta Sinfónica de Galicia» dirigida per Muai Tang.

L'any 2003 va rebre un encàrrec de Radio Nacional de España (RNE) del Centro para la Difusión de la Música Contemporánea (CDMC) per la composició d'una obra radiofònica, estrenada en directe per RNE. Des de l'any 2009, centra el seu treball en la música electroacústica, especialment en projectes de difusió multifocal amb configuracions que van dels 8 als 30 altaveus. En aquest context va ser seleccionat en: El laboratorio del espacio (2010 i 2020). Festival Zeppelin (2016 i 2018), New York City Electroacustic Music Festival 2017 i el XXIII i XXV Festival Punto de Encuentro (2016 i 2018).

Premis

[modifica]
  • I Concurso Musicians' Accord. New York 1985.
  • VI Tribuna de Jóvenes Compositores. Fundación Juan March, 1987".[7]
  • INFART 90 Fundación "La Caixa".
  • IX Premi de Composició Ciutat d'Alcoi per a Música de Cambra. Ajuntament de la Ciutat d'Alcoi. 1992.
  • V Premio de Composición Andrés Gaos, Diputación de Galicia. 2004.[8]
  • IV Concurso Internacional de Música Electroacústica' Sociedad General de Autores de España. 2004.
  • Laboratorio del Espacio 2010. ECIS (Espacio de Creación e Investigación Sonora) del CSIPM (Centro Superior de Investigación y Promoción de la Música) Departamento Interfacultativo de Música. UAM (Universidad Autónoma de Madrid).
  • Laboratorio del Espacio 2020. ECIS-CSIPM-UAM

Obra

[modifica]

Ha treballat diversitat d'estils i de gèneres. El timbre com a material compositiu principal és una constant en la seva obra, així com els fenòmens aleatoris ja siguin des del punt de vista indeterminista com algorítmic. La representació escrita de la seva música instrumental i mixta es mou entre esquemes d'improvisació, partitures gràfiques i escriptura tradicional amb pentagrama en diferents graus de precisió. En el seu catàleg s'hi troben composicions de diferents tècniques i gèneres, minimalista, ambient, dodecafonisme, serialisme integral, música aleatòria. Ha compost des d'un sol instrument fins a l'orquestra simfònica, formacions instrumentals amb electrònica o sense, música electroacústica en viu o gravada i també amb distribució multifocal del so, fins a 30 altaveus, ha creat ambients musicals i espais multidisciplinaris on la composició, a part del so, l'integren la creació d'imatges amb raigs laser, la projecció d'imatges o el moviment del cos humà.

Cataleg d'obres [9]

[modifica]

Com autor

[modifica]

Orquestra

[modifica]
Orquestra
Any Títol Plantilla Durada
1999 Stella fugacis. 3 Flautes, 3 Oboès, 3 Clarinets, 3 Fagots, 1 Contrafagot, 4 Trompes, 3 Trompetes, 3 Trombons, 1 Tuba, 2 Percussionistes, 1 Piano,14 Violins I, 12 Violins II, 10 Violes, 8 Violoncels, 6 Contrabaixos. 23 m
2003 Deseo y esperanza. (V Premi de composició musical Andrés Gaos) 4 Flautes, 4 Oboès, 4 Clarinets, 4 Fagots, 8 Trompes, 4 Trompetes, 4 Trombons, 1 Tuba, 4 Percussionistes,16 Violins I,16 Violins II, 12 Violes,12 Violoncels, 8 Cotrabaixos. 28 m

Nombre indeterminat d'instruments

[modifica]
Nombre ideterminat d'instruments
Any Títol Plantilla Duració versió Durada
1982 Textura I. Variable variable 3 guitarres. 10 m
1982 Textura II. Nombre indeterminat d'instruments de corda variable 3 guitarres. 10 m
1982 Textura III. Variable variable 3 guitarres. 12 m
1982 Textura V. Variable variable 3 guitarres. 8 m
1983 Això és això. Variable variable 3 guitarres/guitarres preparades. 15 m
2 Flautes. Clarinet, Guitarra, Contrabaix. 15 m
1988 Això. Variable variable 2 Flautes. Guitarra, Contrabaix. 6 m
1990 El secret. Variable 12 m Flauta, Clarinet, Fagot, Piano, Percussió, 2 Violins, Viola, Violoncel, Contrabaix. 6 m

Grups de cambra amb o sense electrònica

[modifica]
Grups de cambra amb o sense electrònica
Any Títol Plantilla Durada
1980 Llarga nit. Violí i guitarra. 9 m
1982 Miradaclosa II. 3 Guitarres. 20 m
1983 Miradaclosa IV. (Premi Musician's Accord 1985) Quartet de corda. 9 m
1984 Laberintmutant. 2 Sintetitzadors, 2 Sintetitzadors amb seqüènciador digital. 12 m
Versió any 1986 3 Sintetitzadors, Piano, Clarinet, Contrabaix. 12 m
Versió any 1987 2 Sintetitzadors i Piano. 12 m
Versió any 1987 2 Sintetitzadors amb seqüènciador analògic. 12 m
1984 Laberintmutant II. 2 Percussionistes i música electroacústica enregistrada (dos Canals). 11 m
1986 El secret de l'Alba. 3 Sintetitzadors, seqüenciador, Piano, Clarinet, Contrabaix, seqüenciador digital. 23 m
1986 Miradaclosa V. 3 Sintetitzadors, Clarinet, Contrabaix i música electroacústica enregistrada (dos Canals). 10 m
1986 Sense Tu. (Obra seleccionada en la VI Tribuna de Jóvenes Compositores) 2 Flautes, Clarinet, Fagot, Piano, 7 m
1987 Miradaclosa VI. Flauta, Oboè, Clarinet, Fagot, Trompa, Percussió, Piano, Violí, Viola, Violoncel. 11 m
1988 L'altre estiu. Flauta, Clarinet, Fagot, Trompa, Percussió, Piano, Violí, Violoncel, Contrabaix. 11 m
1991 Diferents formes de dir-t’ho. Flauta, Clarinet, Piano, Violí, Violoncel. 12 m
1992 Record perdut. (Encàrrec del Centro para la Difusión de la Música Contemporánea) Flauta, Clarinet, Sintetitzador, Piano, Violí, Violoncel tots ells amplificats i transformats electrònicament. 17 m
1993 La Tolerancia. (Encàrrec de la Fundació Phonos) Flauta, Clarinet, Saxo tenor, 2 Ordinadors, Sintetitzador, Piano, Violoncel. Transformació del so en directo. 16 m
1993 La màgia de la intuïció. Clarinet baix/saxo tenor, percussió i música electroacústica enregistrada (dos canals). 17 m
1994 Brainstorming. Flauta de bec Tenor/soprano, Percussió. 12 m
1994 Encara més. Flauta, Clarinet, Guitarra, Viola, Violoncel. 18 m
1994 Exoir. (IX Premi Ciutat d'Alcoi per Música de Cambra) Flauta, Clarinet, Fagot, Trompa, Percussió. Piano, Violí, Violoncel, Contrabaix. 17 m
1997 El temps. Flauta de bec Baixa/Tenor/soprano i Percussió. 17 m
1998 Lux nova. Quartet de corda. 12 m
2000 Solosol. Flauta, Clarinet, Percussió, Violoncel, Contrabaix i música electroacústica enregistrada (dos canals). 12 m 30 s
2001 L'esvaniment del temps. Flauta, Clarinet, Fagot, Mandolina, Guitarra, Arpa, Piano, Violí, Viola, Violoncel, Contrabaix. 14 m 30 s
2002 Forjats. 2 Trompetes, 2 Trombons, 2 Trompes i música electroacústica enregistrada (dos canals). 14 m
2006 Ressonància. Quartet de saxos. 10 m
2010 Un instant en un somni. Flauta, Oboè, Clarinet, Fagot, Trompa Violí, Viola, Violoncel, Contrabaix. 11 m
2012 Intangible II. 2 percussionistes i música electroacústica enregistrada (dos canals). 12 m
2015 Intangible VI.I Quartet de corda. 10 m
2019 Re. 7 Violins, 2 Violes, 2 Violoncels, 1 Contrabaix. 8 m
2021 Ressonància II. Quartet de saxos. 9 m

Un instrument amb o sense electrònica

[modifica]
Un instrument amb o sense electrònica
Any Títol Plantilla Durada
1982 Antinòmia. Guitarra 11 m
1982 Acció I. Acció en una guitarra. 10-14 m
1982 Una mica de… Guitarra 4 m
1992 Lletania. Controlador M.I.D.I., sintetitzador i ordinador amb software de control en temps real. Max. Transformació del so en directe 8 m
1994 TriTam. 2 tam-tams i música electroacústica enregistrada (dos canals) 12 m
1995 Més enllà. Saxo tenor i música electroacústica enregistrada (dos canals) 12 m
1996 Nunc. Orgue portàtil 11m
1997 Paisatge Interior. Versió: Violoncel i música electroacústica enregistrada (dos canals). 11m
Versió: Flauta de bec i música electroacústica enregistrada (dos canals) 11 m
1999 En el laberint de l'esperança. Piano i música electroacústica enregistrada (dos canals) 14m
2004 Estiu. Saxofón tenor i música electroacústica enregistrada (dos canals) 13 m
2006 Fragment I. Piano i música electroacústica enregistrada (dos canals) 3 m
2006 Fragment II. Piano i música electroacústica enregistrada (dos canals) 5 m
2006 Fragment III. Piano i música electroacústica enristrada (dos canals) 2 m
2014 Tritam II. Tam-tam amplificat i música electroacústica enregistrada (vuit canals), difusió octofònica 12m 30s.
2014 Intangible III. Guitarra elèctrica i tractament electrònic 20 m
2016 Nun. Piano amplificat. 10 m
2020 Subjacent. Piano. 7 m

Música electroacústica

[modifica]
Música electroacústica
Any Títol Canals Durada
1984 Laberintmutant. 2 12 m
1984 Arasi arano. 2 17 m
1984 Sisinosi nonosino. 2 22 m
1985 Entre la realitat i el somni. 2 11 m
1985 Metanòia. 2 13 m
1986 Música per a una coreografia imaginària. 2 25 m
1987 26.784.003.429 Instants. 2 57 m
1987 31 Dies te Agost. 2 56 m
1987 Tardor 87. 2 22 m
1987 Textures. 2 14 m
1988 El Desig. 2 12 m
1988 L’últim laberint. 2 13 m
1989 I després…?. 2 17 m
1990 La intuïció. 2 5 m
1990 Oketus. (Premi INFART 90). 2 10 m
1990 La conseqüència. 2 12 m
1991 La solitud de l’origen. versió: 2 23 m
versió: 8 23 m
1993 To boldly … 2 16 m
1995 Mosaic. 2 14 m
1995 Sense límits. 2 12 m
1996 Call-jo. 2 17 m
1997 Aqua. versió: 24 13 m
versió: 2 10 m
1997 L’Esfera Celestial. 2 73 m
1997 Borgo zero hores. 24 14 m
1999 Hoc Tempore. 8 14 m
1999 Anima. 2 15 m
2002 Contactos. 2 14 m
2003 El expediente desclasificado del Apolo 11. (Encàrrec de Radio Nacional de España i del Centro para la Difusión de la Música Contemporánea) 2 33 m
2003 El Sueño. 2 3 m
2004 El Bosque Encantado. (Premio Sociedad General de Autores de España 2004) 2 13 m
2004 Paisage Sonoro Imaginário. 24 10 m
2010 Veus. (Obra seleccionada en el Laboratorio del Espacio 2010) versió:18 12 m
versió:8 12 m
2011 Intangible. 2 11 m 46 s
2016 Octotam. versió:24 11 m 50 s
versió: 8 11 m 50 s
versió: 2 11 m 50 s
2017 Intangible XVI. versió: 16 9 m 36 s
versió: 8 9 m 36 s
2018 El secret intangible de l’Alba. versió: 2 43 m
2018 Conversa Part II. (Obra seleccionada en el Laboratorio del Espacio 2020) versió: 24 12 m
versió: 8 12 m
2019 Conversa Part I. versió: 18 11 m
versió: 2 11 m
2020 SA2-20. versió: 8 10 m
versió: 2 10 m

Com coautor

[modifica]
Com coautor
Any Títol Fitxa Artística Durada
1983 Textures i acció Idea Original: Oriol Graus

Oriol Graus, Jordi Russinyol, Antònia Monserrat: Guitarra i guitarres preparades

60 m
1985 Concert per a música electroacústica i raigs làser Idea Original: Oriol Graus

Coautors: Oriol Graus, Mercè Capdevila. Música electroacústica: Oriol Graus, Mercè Capdevila, Raigs làser: Joan Escrich: Projecció planetarium: Josep Casals

65 m
1985 Que és això?. Això és això. (Composició interdisciplinària per a tres músics, ballarina, tres projectors de diapositives i quatre magnetofons de dues pistes. Catorze sortides independents de so amb altaveus situats entre el públic) Idea original i fotografies; Oriol Graus.

Oriol Graus: Guitarra, Guitarres preparades, projector de diapositives i magnetòfon. Alejandro Sanchez: Clarinet, Flauta, Ocarina i magnetòfon. Antònia. Monserrat: Guitarra, Guitarres preparades, projector de diapositives i magnetòfon. Mireia Mestre: coreografia, projector de diapositives i magnetòfon.

70 m
1985 Superficies (Música par a una coreografía d'Avelina Argüelles) Compañia de Danza Avelina Argüelles. 6 m
1986 Bretxes il·luminacions.(Diapositives projectades en una façana i música electroacústica enregistrada (dos canals)) Idea Original: Eloi Puig. Coautors: Eloi Puig, Oriol Graus i Mercè Capdevila. Diapositives: Eloi Puig, Xini. Música: Oriol Graus, Mercè Capdevila. 60 m
1989 D’un castell a un altre.(Música electroacústica i raigs làser) Coautors: Oriol Graus, Mercè Capdevila. Música: Oriol Graus i Mercè Capdevila. Làser: Joan Escrich 30 m
1990 Image. (Música electroacústica i tres raigs làser) Coautors.Oriol Graus, Joan Romero. 40 m
1997 Agur. Vídeo: Jordi Barrera i Juan Mª Leiva. Música: Oriol Graus. 8 m
2005 Miradas líquidas. Vídeo: Daniel Palacios. Música: Oriol Graus. 3 m
2006 Ac sui Vídeo: Jordi Barrera i Juan Mª Leiva. Música: Oriol Graus. 19 m
2007 Camins d’aigua. (Creació d’un espai sonor en un projecte urbanístic de l’arquitecte Sergio Lopez-Grado Padreny) Idea Original: Sergio Lopez-Grado Padreny. Disseny sonor: Oriol Graus i Sergio Lopez-Grado Padreny variable
2007 Malson. Video: Juan Campabadal. Actor video: Sergio Bernal. Música: Oriol Graus 8m 50s
2008 Veus a la vora del riu. Idea original. Joan Puigdellívol. Coautors: Joan Puigdellívol, Oriol Graus, Ariadna Savall, David Escamilla. Ariadna Savall: Veu i arpa. David Escamilla: Textos i veu en off. Oriol Graus: música electroacústica i muntatge electrònic. 60 m
2009 Encontres. (Música electroacústica, video, dansa. Difusió quadrafònica.) Idea Original: Oriol Graus. Coreografia i interpretació: Ariadna Estalella. Video: Juanma Leiva. Disseny escenari: Lluís Anglés, Juanma Leiva. Músiques electroacústiques: Mercè Capdevila, Jaime Delgado, Sergio Fidemraizer, Oriol Graus, Cruz López De Rego, Victor Vallés. 63 m
2009 Encontre. Dansa, video i Música electroacústica, difusió quadrafònica). Coreografia i interpretación: Ariadna Estalella. Video: Juanma Leiva: Música electroacústica: Oriol Graus. 12 m
2010 Idílico. Música per a una pel·lícula de Man Ray Idea Original i piano: Jean Pierre Dupuy. Pel·lícula: Man Ray. Música: Oriol Graus 4m 26s

Discografia

[modifica]
  • "La solitud de l'origen". Hyades Arts, DL 1992
  • "Various - InfArt '90". Discmedi - ADM 503 1990

Referències

[modifica]
  1. [1], Enciclopedia Catalana de la Música
  2. [2], Associació Catalana de Compositors
  3. 68 Compositors Catalans. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, setembre 1989. ISBN 84-393-1138-9. 
  4. [3], Arxiu Festival Grec
  5. [4], Arxiu de Barbara Held
  6. [5], Arxiu Lahiez
  7. [6], Fundación Juan March
  8. Premio de Composición Andrés Gaos, Historial guanyadors
  9. 15 Años de estrenos de música. Centro de Documentación de Música y Danza, Fundación Autor, 2000. ISBN 84-87583-45-8. 

Enllaços externs

[modifica]