Josep Abella i Garaulet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1800  València |
| Mort | c. 1884 (83/84 anys) |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Membre de | |
Josep Abella i Garaulet (València, c. 1800 - c. 1884) va ser un pintor valencià.
Biografia
[modifica]Va néixer a València cap a 1800,[1] fill de Carles Abella i Bàrbara Garaulet. Va formar-se a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, especialitzat en la pintura de flors i ornats, matèria sobre la que va obtenir un premi el 1818, conjuntament amb Josep Viló, i una pensió el 1820. D'aquest època daten segurament alguns dibuixos i estampes que conserva el Museu de Belles Arts de València.[2] Va ser nomenat membre supernumerari de la secció de pintura a l'Acadèmia de Sant Carles el 7 d'agost de 1836.[3][2] Amb motiu del seu nomenament va presentar diverses obres a l'acadèmia, entre elles una còpia d'una Crist de Van Loo, que es conserva al Museu de Belles Arts.[2]
Participà en diverses exposicions artístiques entre 1845 i 1848 assolint cert èxit;[2] a la de 1845 va presentar diverses natures mortes i fruiters a l'exposició del Liceu de València que van atreure l'atenció del públic i de la crítica[3] i van ser comprades per Jorge Martínez.[4] El 1848 va ser nomenat director de l'acadèmia de dibuix del seminari dels escolapis de València. Va combinar l'activitat docent amb la pintura.[2] Va morir vers 1884.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Abella y Garaulet, José» (en anglès). Benezit Dictionary of Artists. Oxford University Press. [Consulta: 9 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alba Pagán, Ester. «José Abella y Garaulet» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 9 octubre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Ossorio y Bernard, Manuel. Galeria biográfica de artistas españoles del siglo XIX (en castellà). Madrid: Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 3.
- ↑ Ruiz de Lihory y Pardines, José María. Diccionario de artistas valencianos (en castellà). València: Federico Domenech, 1897, p. 43.