Vés al contingut

Josep Albi Fita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Albi Fita
Nom original(es) José Albi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1922 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 2010 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Xàbia (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatPaís Valencià País Valencià
Activitat
Camp de treballPoeta Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, traductor, crític literari, crític d'art, escriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
MovimentSurrealisme Modifica el valor a Wikidata
Influències


Josep Albi Fita (castellà: José Albi) (València, 1922 - Xàbia, 7 de juny de 2010)[1] fou un poeta, novel·lista i traductor valencià en llengua castellana.

Va estudiar Dret a la seua ciutat natal i Filosofia i Lletres a Saragossa. Es va doctorar a la Universitat de Madrid.

Juntament amb el seu company d'estudis Joan Fuster van gaudir de la biblioteca personal del pare d'Albi[2] i tenien diversos projectes literaris conjunts.[3] No obstant, l'inici de la guerra civil els estroncà. La família d'Albi es traslladà a Cadis el 1936, i després d'un breu retrobament a Sueca, novament la família d'Albi es va mudar, en aquesta ocasió a Bilbao.[4]

Va ser després de retrobar-se a Alacant que Albi i Fuster van fundar i codirigir entre el 1946 i el 1956 la revista Verbo, Cuadernos Literarios.[5] El primer número va sortir el 1946 a Alacant, amb l'ajuda del seu pare, que era secretari de la Diputació Provincial, cosa que ho facilità. A partir del segon número hi van entrar a formar part Vicente Ramos i Manuel Molina.[6] Àvid d'oferir als lectors les darreres tendències literàries, Albi va encarregar el 1947 a José Luis Cano que li portés totes les revistes parisenques literàries que pogués.[7]

Albi també va fundar l'anuari de poesia espanyola Anupe[8] i autor d'una Antología del surrealismo español.[9] Ha estat a més a més crític de poesia i d'art i conferencista. Les seues poesies han estat traduïdes al francès, anglès, alemany i hebreu modern i incorporades a diverses antologies espanyoles, europees i sudamericanes.

Premis

[modifica]

Va obtenir el Premi Gabriel Miró per la seua novel·la El silencio de Dios,[10] el Premi València de Literatura per Odissea 77 el 1977,[11] el 1978 el Premi Miguel Ángel de Argumosa per Elegía atlántica[12] i el Premi de les Lletres Valencianes de 2002.

Entre les seues publicacions poètiques mereixen destacar-se: Poemas del amor de siempre, Septiembre en París, Bajo palabra de amor, Elegías apasionadas, Piedra viva, Elegía atlántica el 1978, Jávea o el gozo el 1992 i Esfinges l'any 2000.

Referències

[modifica]
  1. El darrer vers de José Albi, a Levante-EMV del 9/06/2010.
  2. Soldevila, Carme Gregori. Anotacions al marge: Els aforismes de Joan Fuster. Universitat de València, 2011-11-28, p. 86. ISBN 978-84-370-8305-6. 
  3. Josep Pla, Joan Fuster. El Temps, 1997, p. 247. 
  4. Miralles, Salvador Ortells. Veure dins els versos: La poesia de Joan Fuster. Universitat de València, 2018-11-21. ISBN 978-84-9134-358-5. 
  5. Plumed, Joan Safont i. Greuges i desgreuges. ARA LLIBRES, 2018-02-26. ISBN 978-84-16915-39-2. 
  6. Roca, Josep Ballester. Temps de quarantena: Cultura i societat durant la Postguerra al País Valencià (1939-1959). Universitat de València, 2011-11-28, p. 124. ISBN 978-84-370-8681-1. 
  7. Benoit, Claude. Les Literatures catalana i francesa al llarg del segle XX. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 369. ISBN 978-84-7826-888-7. 
  8. Poesía española (en castellà), 1968, p. 26. 
  9. Pont, Jaume. Surrealismo y literatura en España (en castellà). Universitat de Lleida, 2001, p. 351. ISBN 978-84-8409-579-8. 
  10. El Libro español (en castellà). Instituto Nacional del Libro Español, 1959, p. 62. 
  11. El Año literario español (en castellà). Editorial Castalia., 1974, p. 604. ISBN 978-84-7039-351-8. 
  12. Ballester, E. Poesia valenciana en castellano 1936-1986 (en castellà), 1986, p. 97. 


Premis i fites
Precedit per:
Jaume Bru i Vidal
Premi de les Lletres Valencianes
2002
Succeït per:
Jaime Siles