Vés al contingut

Josep Antoni Martí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Antoni Martí
Biografia
Naixement1719 Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1763 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
monestir de Montserrat (Bages) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAnselm Viola i Valentí i Narcís Casanoves i Bertran Modifica el valor a Wikidata

Josep Antoni Martí (Tortosa, 1719 - monestir de Montserrat, 3 de gener de 1763) també conegut com a Josep Martí, va ser mestre de capella,compositor i pedagog català.[1] Fou el primer renovador de l'Escola de Montserrat, ben format en l'estil tardobarroc italià.

Biografia

[modifica]

Poc o gens se sap dels seus anys de formació. Consta que, l'any 1749, deixà la seva feina com a organista i mestre de la capella de l'església de la Soledad, a Madrid, per fer-se monjo a Montserrat.[2] El 9 d'agost del 1753 professà i fou nomenat mestre de capella i de l'Escolania,[2] tasques que continuaria fins a la seva mort, a l'edat de quaranta-tres anys. Dos dels seus deixebles montserratins esdevindrien músics d'anomenada: Anselm Viola i Narcís Casanoves.[2]

La seva producció musical és molt àmplia. Compongué diverses misses per a quatre i cinc veus, una Missa de difunts, una Missa completa per a dos cors i orquestra, una Missa per a dues veus i instruments (que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid), dues cantates de Nadal per a cor i orquestra, Magnificats, diversos responsoris dedicats al Nadal i a la Nativitat de la Mare de Déu, per a veu i orquestra, sis sonates instrumentals, un Stabat Mater i sis Lamentacions de Setmana Santa.[2]

Influí considerablement en l'escola musical montserratina, en introduir-hi l'estil italianitzant que havia conegut en la seva estada a Madrid. Hom ha trobat ressons de Giovanni Battista Pergolesi en la seva obra, sobretot pel que fa al tractament de les veus i la melodia.[1][2]

Obres

[modifica]
  • Beata me dicent, a 4 veus i instruments
  • Cogitavit Dominus, per a quatre veus i acompanyament
  • Ego vir videns, per a 3 veus
  • Magnificat, per a quartet vocal solista, cor i orquestra
  • Magnificat, per a sis veus, orquestra de corda, 2 trompes i acompanyament d'orgue
  • O magnum mysterium: responsori per a les maitines de Nadal, per a soprano, doble cor i orquestra
  • Manum suam misit, per a 2 veus i acompanyament de corda
  • Matribus suis, per a sis veus
  • Peccatem me quotidie, per a 9 veus
  • Quem visditis pastores, per a 4 veus i orquestra
  • Quomodo sedet sola, per a 8 veus i orquestra
  • Silencio: cantata de Navidad, per a veus solistes, cor i orquestra
  • Sonata, per a orgue
  • Te Deum, laudamus, a 4 veus i orquestra

Villancets

[modifica]
  • Los pastorcillos deixan por la cordera, a 6 veus
  • Muchachitos vaya que traigo una letra, a 5 veus i acompanyament
  • Silencio de los Dolores
  • Suspenda el labio su acento, per a quatre veus i acompanyament
  • Villancico de Kalenda: Silencio, abismo, per a cor i orquestra
  • Villancico de Kalenda: Obscura mansión triste, per a cor i orquestra

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Josep Antoni Martí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «MARTÍ i ROSELLÓ, JOAN ANTONI». ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS. Arxivat de l'original el 21/10/2007. [Consulta: 15 gener 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Antoni_Martí&oldid=31688194»