Josep Argemí i Campreciós
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1881  |
| Mort | 18 setembre 1951 (69/70 anys) Esplugues de Llobregat |
 Alcalde d'Esplugues de Llobregat | |
| 23 abril 1931 – 5 juny 1931 – Martí Figueras i Castillo → | |
| Alcalde d'Esplugues de Llobregat | |
| 1r gener 1914 – 1r gener 1923 | |
| President | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, recaptador d'impostos, flequer |
Josep Argemí i Campreciós (1881 - Esplugues de Llobregat, 18 de setembre de 1951) va ser batlle d'Esplugues de Llobregat durant el període de la Restauració comprès entre 1914 i 1923, any d'inici de la dictadura de Primo de Rivera. També fou batlle durant un breu període de la II República, comprès entre les eleccions d'abril de 1931 i la repetició dels comicis que es va haver de celebrar a Esplugues el 30 de maig del mateix any.
Va ser un personatge molt actiu al poble en el camp social, polític i cultural i és considerada una de les figures més destacades de la primera meitat del segle xx a Esplugues.[1] Va ser un dels impulsors, i president, del Centre Cultural i Recreatiu L'Avenç.[2] Durant la seva joventut va ser forner a Esplugues. Per les seves relacions amb el Partit Republicà Federal i el Partit Republicà Reformista va conèixer Laureà Miró i Trepat, que li facilità el càrrec de recaptador de contribucions a la zona de Sant Feliu de Llobregat, que incloïa molts municipis de Baix Llobregat, moment en què va traspassar el forn.[3] Va morir el 18 de setembre del 1951 als 70 anys.
Trajectòria política
[modifica]Josep Argemí va ser batlle accidental d'Esplugues, en substitució de Joan Tinturé, el desembre de 1914.[4] El primer de gener de 1916 va ser reelegit alcalde amb 8 vots en la nova constitució de l'Ajuntament, amb Josep Raventós Campaña com a primer tinent d'alcalde. El consistori també el formaven Pere Astals, Pere Malaret, Antoni Argemí, Melcior Pagès, Lluís Diví, Carles Batllori i Gaietà Canut.[5] Durant el seu mandat el nombre d'habitants d'Esplugues es va mantenir relativament estable al voltant de 1.500 persones,[6] es van urbanitzar algunes vies, com la carretera de Cornellà, i es va instal·lar l'electricitat al poble.[7] Va ser destituït del càrrec el 2 d'octubre de 1923 a causa del cop d'estat de Primo de Rivera. Així, a les 12 del migdia d'aquell dia, el comandant Matías Jaime Bergé va prendre la presidència de l'Ajuntament d'Esplugues i, després de dissoldre el consistori, en va constituir un de nou i va nomenar Fèlix Brillas i Jorba nou batlle per ser el major contribuent, amb Pere Malaret com a primer tinent d'alcalde.[8]
En les eleccions del 12 d'abril de 1931 a Esplugues de Llobregat va guanyar la candidatura d'ERC.[9] Així, Josep Argemí va ser elegit batlle el 23 d'abril de 1931 per unanimitat, mentre que Martí Figueras i Castillo, el següent batlle, va ser nomenat primer tinent d'alcalde.[10] Un decret del Ministeri de la Governació del 13 de maig de 1931 anul·lava les eleccions del 12 d'abril. En els nous comicis, convocats per al 31 de maig, va tornar a guanyar ERC. En la sessió plenària del 5 de juny va cessar Josep Argemí i va ser elegit com a nou batlle Martí Figueras amb 6 vots a favor, 3 en blanc i un en contra.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Noticiario oficial. Fallecimientos». Crònica de la Vida d'Esplugues, 10-1951, pàg. 5 [Consulta: 15 desembre 2015].
- ↑ Udina Tormo, Jordi «Història gràfica de L'Avenç». Crònica de la Vida d'Esplugues, 645, agost-octubre 2006, pàg. 6 [Consulta: 15 desembre 2015].
- ↑ Bosch i Argemí, Pere «La fleca de Cal Cati i altres records». Crònica de la Vida d'Esplugues, 522, 12-1993, pàg. 11 [Consulta: 15 desembre 2015].
- ↑ «Actes de l'Ajuntament d'Esplugues». Llibre d'actes 1913-1915, 10-12-1914 [Consulta: 15 desembre 2015].
- ↑ «Actes de l'Ajuntament d'Esplugues». Llibre d'Actes 1915-1916, 01-01-1916, pàg. 31.
- ↑ Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Esplugues de Llobregat (080771)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ Sanahuja i Torres, Dolors; Vilardell i Tarruella, Roser. Aproximació a la història d'Esplugues de Llobregat. Esplugues de Llobregat: Ajuntament d'Esplugues, 1984, p. 140-153.
- ↑ «Actes de l'Ajuntament d'Esplugues». Llibre d'Actes 1922-1923, 02-10-1923, pàg. 39 [Consulta: 15 desembre 2015].
- ↑ Sanahuja i Torres, Dolors; Vilardell i Tarruella, Roser. Aproximació a la història d'Esplugues de Llobregat. Esplugues de Llobregat: Ajuntament d'Esplugues, 1984, p. 163.
- ↑ «Actes de l'Ajuntament d'Esplugues». Actes municipals, 23-04-1931 [Consulta: 15 desembre 2015].
- ↑ «Actes de l'Ajuntament d'Esplugues». Actes municipals, 05-06-1931 [Consulta: 15 desembre 2015].
