Josep Arnau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1679  València |
| Mort | 8 novembre 1737 (57/58 anys) València |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
Josep Arnau (València, 1679 - València, 8 de novembre de 1737) va ser un metge valencià.[1][2]
Estudià i teologia a la Universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar. Es traslladà a Roma, on feu amistat amb el metge Giorgio Baglivi, la gran figura mèdica de l'escola iatromecànica, el qual li despertà l'interès per aquesta ciència. Després de ser curat a Roma d'una greu malaltia pel metge Baglivi, va abandonar l'exèrcit i va tornar a la seva València natal per estudiar medicina a la seva universidad, on aconseguí el grau de doctor, i es dedicà a l'exercici de la seva professió. Gràcies a la correspondència que va mantenir amb metges europeus com Georg Ernst Stahl i Friedrich Hoffmann, va conèixer les novetats mèdiques de l'època, i arribà a convertir-se en una figura força destacada en la renovació científica del seu ambient. A més d'una obra d'interès secundari, Certamen pharmaceutico-galenicum (1727), n'escriví una altra en dos volums, dedicada a José Cervi, Opus neotericum medicum, editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort.[1][2][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Josep Arnau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Báguena Cervellera, María José. «José Arnau» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 15 febrer 2023].
- ↑ Riera Palmero, Juan «Latromecánica y modernidad en el Opus Neotericum (1737) de José Arnau». Asclepio, Núm.18-19, 1966-1967, pàg. 533-552. ISSN: 0210-4466.