Vés al contingut

Josep Arrufat i Mestres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Arrufat i Mestres
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1869 Modifica el valor a Wikidata
Cervera Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1913 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Cervera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata

Josep Arrufat i Mestres (Cervera, Segarra, 1869 - 1913) fou un periodista i escriptor català.

Va néixer en una família carlina de Cervera.[1] De jove es traslladà a Tarragona i treballà a la impremta d'Arís i fill.[2]

L'any 1885 va fundar i dirigir a Tarragona el setmanari carlí El Restaurador, favorable a Cándido Nocedal.[3] Pels seus articles va rebre nombroses denúncies i va arribar a ser empresonat.[1] Més tard va viure a Montblanc, on va ser professor d'història, editor i llibreter. Edità i dirigí el periòdic La Comarca de Montblanc (1889-1890). Durant uns anys va viure a Barcelona i fou redactor del diari El Correo Catalán.[2]

L'any 1896 va entrar a formar part a Madrid de la redacció del diari El Correo Español, portaveu de la Comunió Tradicionalista, on va popularitzar les seves Crónicas cortas.[1][4] A la capital d'Espanya va ser també redactor d'El Movimiento Católico i edità la revista mensual il·lustrada Madrit Català.[2] Arran la mort de Benigno Bolaños l'any 1909, va dirigir el setmanari tradicionalista satíric El Fusil.[5]

Arrufat morí a Cervera el 4 de març de 1913. D'acord amb la necrologia que va publicar a la seua mort El Correo Español, va morir a conseqüència de l'esgotament provocat per l'intens treball a que es trobaven sotmesos los periodistes catòlics.[1]

Obres

[modifica]
  • Qui sembra vents: obreta cómica-trágica en dos actes y en vers (Tarragona, 1887)
  • Constitucion de Fusilandia. Tratado completo de "revolución desde arriba" (Madrid, 1906)
  • La República Española en 191.., amb Domènec Cirici i Ventalló (Madrid, 1911)[6]
  • Cuadros vivos: Propio y ajeno (Madrid, 1912)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «¡Pobre Arrufat!». El Correo Español, 05-03-1913, pàg. 1.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «CATALANS HISPANS: Josep Arrufat i Mestres, periodista tradicionalista». Somatemps.
  3. ↑ Navarro Cabanes, Josep. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, 1917, p. 152. 
  4. ↑ Peñaflor, Miguel «Madrid: Otra baja». El Defensor de Córdoba, 06-03-1913, pàg. 1.
  5. ↑ Navarro Cabanes, Josep. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, 1917, p. 222. 
  6. ↑ «I. La República Española de 1911». La web de Augusto Uribe. Arxivat de l'original el 2017-08-28. [Consulta: 28 agost 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Arrufat_i_Mestres&oldid=32169933»