Josep Badia i Planas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Palafrugell (Baix Empordà) |
| Mort | 11 gener 1904 Barcelona (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | Violinista, arpista, compositor, professor, director de capella |
Josep Badia i Planas (Palafrugell, ? - Barcelona, 11 de gener de 1904)[1][2] fou compositor i director de capella de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona. Tanmateix, també va exercir una tasca pedagògica molt important com a professor, violinista i arpista al Gran Teatre del Liceu.
Nascut a Palafrugell, es va casar amb Teresa Cortinas i morí a Barcelona a causa d'una esclerosi arterial. Badia va destacar per la seva intensa producció de música instrumental i eclesiàstica entre els anys 1861 i 1864, període durant el qual es van interpretar nombroses obres seves. L'octubre de 1879, va ocupar el càrrec de primer violí al Gran Teatre del Liceu, a més d'impartir classes d'arpa al mateix Conservatori i de dirigir la capella de Santa Maria del Pi.
Es conserven obres seves als fons musicals de la catedral de Solsona (SolC), de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC), de l'església de Sant Esteve d'Olot (OloSE), de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries (CaeSM) i al fons de Joan Vernet (GrJV).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Registre de defuncions. Any 1904. Registre núm 470. Jutjat "Lonja". (pdf pàg. 2)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB).
- ↑ «Josep Badia i Planas». L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ «Obres de Badia i Planas a l'IFMUC. Base de dades dels fons musicals de Catalunya.».
Bibliografia
[modifica]- CALVO-MANZANO, Rosa M. «Badia i Planas, Josep» Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999 – 2002, vol. 2, p. 36.