Josep Baró i Blanxart
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1798  Canet de Mar (Maresme) |
| Mort | 1878 (79/80 anys) l'Havana (Cuba) |
| Residència | Matanzas |
| Activitat | |
| Ocupació | navilier, industrial |
Josep Baró i Blanxart, vescomte de Canet de Mar i marquès de Santa Rita, (Canet de Mar, Maresme, 1798 — l'Havana, 1878) fou un navilier i industrial català establert a Matanzas, Cuba.[1]
Obtingué grans beneficis en el tràfic d'esclaus, que destinà com a inversions al sector industrial i naval.[2] Se'l coneix principalment per haver establert la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península Ibèrica, i ser propietari de diversos ginys sucrers.[2] L'adquisició de bona part del patrimoni de l'antiga oligarquia criolla s'entén a través de l'embargament de terres que avalaven préstecs concedits pels comerciants a plantadors que no el podien tornar.[2] En l'àmbit polític, l'any 1845 fou regidor de Matanzas.[1] També finançà les obres de construcció del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar.[1] L'any 1861 obtingué la comandaria de l'orde de Carles III i l'any 1875, com a premi als seus esforços de defensa de la monarquia espanyola, fou investit vescomte de Canet de Mar i marquès de Santa Rita.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Josep Baró i Blanxart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Junqueras, Oriol. Els catalans i Cuba. Barcelona: editorial Proa, 1998, p. 63. ISBN 84-8256-398-X.