Vés al contingut

José Benito de Churriguera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Benet Xoriguera)
Plantilla:Infotaula personaJosé Benito de Churriguera
Biografia
Naixement(es) José Benitocamela de Churriguera Navarro Modifica el valor a Wikidata
21 març 1665 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1725 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, escultor Modifica el valor a Wikidata
GènereEstil xorigueresc Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsNicolás Churriguera Modifica el valor a Wikidata
El retaule del convent de San Esteban de Salamanca

José Benito de Churriguera (Madrid, 21 de març de 1665 - Las Palmas de Gran Canaria, 2 de març de 1725) fou un arquitecte i escultor espanyol d'origen català.[1]

Bioagrafia

[modifica]

Es va formar amb el seu pare, l'escultor català Josep Simó Xoriguera i Elies, que es castellanitzà el cognom quan s'establí a Madrid. Una de les seves primeres obres fou a la capella del Sagrario de la catedral de Segòvia (1686-90), i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa. El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova (1693) i en el retaule de l'altar major de l'església de San Esteban (1693), de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals. A Madrid, elaborà una part de la façana de l'església de San Cayetano, la de l'església de Santo Tomás, el palau de Goyeneche (avui Academia de San Fernando), que fou modificat posteriorment, i el conjunt de Nuevo Baztán (1709-13), projecte urbanístic molt ambiciós que segueix en part directrius de Palladio i Herrera.

El seu nom ha estat utilitzat per a anomenar la modalitat del barroc hispànic tardà coneguda com a xoriguerisme, bé que aquest artista no en fou pas precisament el conreador més fervent.

Obres de Xoriguera

[modifica]
Any Nom Ubicació Descripció Foto exterior Foto interior
1689 Retaule de la capella del Sagrario (Catedral) Segòvia
1689 Cadafal per a Maria Lluïsa d'Orleans a l'església de l'Encarnación Madrid De caràcter efímer, es desmuntà passats els funerals. Desaparegut, se'n conserven dibuixos i gravats.
1692 Retaule major del convent de San Esteban Salamanca Sis columnes salomòniques cobertes de decoració vegetal, a banda i banda del tabernacle central, en forma de templet; en dues fornícules, Sant Domènec i Sant Francesc, escultures de Xoriguera. Al segon cos, pintura de Claudio Coello amb el martiri de Sant Esteve.
1690 ca. - 1761 Església de San Millán y San Cayetano Madrid Continua les obres començades en 1669 per Marcos López; després les continuaren Pedro de Ribera i Francisco de Moradillo.
1697 Capella del Colegio Mayor de Cuenca Salamanca Desaparegut el 1810, arran de la Guerra del Francès.
1700-1707 Retaule de l'església de San Esteban Fuenlabrada La pintura central és de Claudio Coello. Retaule
1701-1720 Retaule de l'església de San Salvador Leganés Retaule major i els dos del creuer.
1709-1713 Urbanització, església, palau i habitatges Nuevo Baztán
1713 ca. Palacio de los Goyeneche Illana En runes, només se'n conserva part de la façana. Fotografia
1720-1724 Retaules de l'església de la Concepció Real de Calatrava Madrid Retaule major i els dos del creuer.
1725 Palacio de Goyeneche Madrid Avui, Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Acaba el projecte d'Alberto de Churriguera; modificat i reformat després per Diego de Villanueva, que li treu bona part dels trets barrocs.

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.112. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014].