Vés al contingut

Josep Bover i Mas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Bover)
Plantilla:Infotaula personaJosep Bover i Mas
Biografia
Naixement1804 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1866 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Escultura de Jaume I a la façana neoclàssica de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Josep Bover i Mas (Barcelona, 1804 - Barcelona, 11 d'agost de 1866[1]) fou un escultor català, l'obra del qual sol vincular-se amb el romanticisme i l'academicisme.

Biografia

[modifica]

Fou fill d'un altre escultor marbrista, Francesc Bover, natural de Corbera, i d'Eulàlia Mas, de Barcelona,[1] que vivien al carrer Conde del Asalto (avui Nou de la Rambla).[2] Pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona, va viatjar a Roma l'any 1824[3] i durant la seva estada hi va realitzar una de les seves escultures més reconegudes: Gladiador ferit, bon exponent de la irrupció del romanticisme a l'escultura catalana del s. XIX.

Entre les obres executades a Barcelona hi ha les escultures de Jaume I i Joan Fiveller per la façana neoclàssica de la Casa de la Ciutat de Barcelona l'any 1844, i per a l'edifici de Capitania General se li van encarregar el 1846 sis retrats de virreis i capitans juntament amb alguns relleus per a decorar la façana.

Va passar una temporada a Cadis, probablement de 1856 a 1859,[4] on va muntar un taller i va realitzar-hi nombrosos encàrrecs, com les imatges de Santa Clara i Sant Ferran per a la capella de Santo Tomás de Villanueva de la catedral. També va treballar a Sevilla, on va realitzar les escultures de Sant Lluís i Sant Ferran al Palau de Sant Telm.[5]

Des de 1850 fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, institució que conserva cinc de les seves escultures: "Gladiador vencedor" (1825), "Gladiador ferit" (1825), "Bust de la reina Maria Cristina" (1834), "Bust del rei Ferran VII" (1835), i "Al·legoria de la Junta de Comerç" (entre 1838 i 1847).

Al pati central de la catedral de Sant Pere de Vic té l'obra del sepulcre de Jaume Balmes de l'any 1848, traslladada des del cementiri al claustre l'any 1865.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1866, llibre 3r, número de registre 3583.
  2. «Notícies particulars de Barcelona». Diari de Barcelona, 08-10-1807, pàg. 1268 (4a de l'exemplar).
  3. Rodríguez Samaniego, 2013, p. 335.
  4. Rodríguez Samaniego, 2013, p. 342.
  5. «El arte religioso». La Ilustración católica, 25-08-1887, pàg. 287 (11a de l'exemplar).
  6. Vilaró i Comas, Silvia «(et al) "Del cementiri municipal al claustre gòtic. El monument commemoratiu a Jaume Balmes"». Ausa, 1998, n.140-141, pàg. 75-103.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]