Josep Bover i Mas
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1804 Barcelona |
Mort | 11 agost 1866 (61/62 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escultor |
Membre de |
Josep Bover i Mas (Barcelona, 1804 - Barcelona, 11 d'agost de 1866[1]) fou un escultor català, l'obra del qual sol vincular-se amb el romanticisme i l'academicisme.
Biografia
[modifica]Fou fill d'un altre escultor marbrista, Francesc Bover, natural de Corbera, i d'Eulàlia Mas, de Barcelona,[1] que vivien al carrer Conde del Asalto (avui Nou de la Rambla).[2] Pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona, va viatjar a Roma l'any 1824[3] i durant la seva estada hi va realitzar una de les seves escultures més reconegudes: Gladiador ferit, bon exponent de la irrupció del romanticisme a l'escultura catalana del s. XIX.
Entre les obres executades a Barcelona hi ha les escultures de Jaume I i Joan Fiveller per la façana neoclàssica de la Casa de la Ciutat de Barcelona l'any 1844, i per a l'edifici de Capitania General se li van encarregar el 1846 sis retrats de virreis i capitans juntament amb alguns relleus per a decorar la façana.
Va passar una temporada a Cadis, probablement de 1856 a 1859,[4] on va muntar un taller i va realitzar-hi nombrosos encàrrecs, com les imatges de Santa Clara i Sant Ferran per a la capella de Santo Tomás de Villanueva de la catedral. També va treballar a Sevilla, on va realitzar les escultures de Sant Lluís i Sant Ferran al Palau de Sant Telm.[5]
Des de 1850 fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, institució que conserva cinc de les seves escultures: "Gladiador vencedor" (1825), "Gladiador ferit" (1825), "Bust de la reina Maria Cristina" (1834), "Bust del rei Ferran VII" (1835), i "Al·legoria de la Junta de Comerç" (entre 1838 i 1847).
Al pati central de la catedral de Sant Pere de Vic té l'obra del sepulcre de Jaume Balmes de l'any 1848, traslladada des del cementiri al claustre l'any 1865.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1866, llibre 3r, número de registre 3583.
- ↑ «Notícies particulars de Barcelona». Diari de Barcelona, 08-10-1807, pàg. 1268 (4a de l'exemplar).
- ↑ Rodríguez Samaniego, 2013, p. 335.
- ↑ Rodríguez Samaniego, 2013, p. 342.
- ↑ «El arte religioso». La Ilustración católica, 25-08-1887, pàg. 287 (11a de l'exemplar).
- ↑ Vilaró i Comas, Silvia «(et al) "Del cementiri municipal al claustre gòtic. El monument commemoratiu a Jaume Balmes"». Ausa, 1998, n.140-141, pàg. 75-103.
Bibliografia
[modifica]- Volum 3 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84297-5431-8
- Pilar VÉLEZ, Catàleg del Museu de Llotja. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. II-Escultura i medalles, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2001.
- Rodríguez Samaniego, Cristina «Nuevos datos en torno al escultor Josep Bover i Mas (1802-1866)». Archivo Español de Arte, vol.86, núm.344, 2013, pàg. 331-344. Arxivat de l'original el 2014-06-06 [Consulta: 6 juny 2014].
Enllaços externs
[modifica]- Catàleg de l'Acadèmia de Sant Jordi Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.