Josep Brunet i Bellet
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1818  Barcelona | ||
| Mort | 17 gener 1905 (86/87 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, bibliòfil, empresari | ||
| Família | |||
| Fills | Gaspar Brunet i Viadera | ||
Josep Brunet i Bellet (Barcelona, 1818 — ídem, 17 de gener de 1905[1]) fou un escriptor i bibliòfil que reuní en sa biblioteca incunables importants. Publicà obres sobre escacs, la barretina i sis volums d'assaigs sobre temes històrics, erudits però sense gaire esperit crític.[2]
Fill de Joan Brunet i Rita Bellet. Va estudiar humanitats al Seminari Conciliari de Barcelona així com física, química i diverses llengües a les aules de la Junta de Comerç de Catalunya.[3] Es va casar amb Júlia Viadera i Pagès, filla de Antoni Viadera i Surreu, i van ser pares de Gaspar Brunet i Viadera, pioner de l'aviació a Catalunya. Amb Josep Serrat i Borràs va ser el propietari de la primera indústria mecànica de teixits de Barcelona, la «Brunet y Serrat»,[4] que fabricava cintes i fils.[5][3] Amb seixanta anys es va retirar dels afers i d'aleshores ença es va dedicar a l'art i la història.
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva una part del fons personal de Josep Brunet i Bellet, que conté, entre d'altres una col·lecció de naips espanyols i estrangers.[5] La seva correspondència es troba a la Biblioteca de Catalunya.[3]
Obres
[modifica]- Egipte, Assyria y Babilonia (1885): un llibre capdavanter en una època quan el món acadèmic no s'interessava gaire al Pròxim Orient i Assíria.[3][6]
- Lo Joch de naibs, naips o cartas : passatemps en Caldetas durant lo cólera de 1885 (1886)[7]
- La gorra catalana (1887)
- Espanya: ni iberos ni fenicis (1887)
- Ni arios ni indo arios (1889)
- El ajedrez: investigaciones sobre su origen.[8]
- Colón: ¿fué el verdadera descubridor de América? ¿dónde nació? (1892)
- La Creu : els monuments megalítics (1892)
- Els grecs. Els etruscos' (1895)
- L'escriptura. Lo gravat. L'impremta. Lo llibre (1898)
- De la pretenguda i malentesa civilització arabe (1899)
- De les costums dels homens e dels oficis dels nobles sobrel joch dels escachs com a editor de Jacobus de Cessolis (1900)
- Los Hetheus: notas críticas á propósit d'un opúscul en que's tracta de si'ls hetheus colonisaren Catalunya (1900).[9]
- El Maçoudí : un autor mahometà del sigle X : apuntacions presses de l'obra d'aquest autor Les praderes d'or.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Registre de defuncions.1905, Registre num.785 jutjat Universitat». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 17-01-1905. [Consulta: 24 maig 2019].
- ↑ «Josep Brunet i Bellet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Socias, 2016.
- ↑ Vidal, 2012, p. 373.
- ↑ 5,0 5,1 Sarrà i Sánchez, 2018, p. 5.
- ↑ Vidal, Jordi «Josep Brunet i Bellet y el origen del interés por la Asiriología en Catalunya» (en castellà). Aula Orientalis, XXX, 2012, pàg. 372-380. ISSN: 0212-5730.
- ↑ Brunet y Bellet, Joseph. Lo joch de naibs, naips o cartas : passatemps en Caldetas durant lo cólera de 1885 (fàcsimil en línia). Barcelona: La Renaixensa, p. 290.
- ↑ Joseph Brunet y Bellet. El ajedrez: investigaciones sobre su origen. L'Avens, 1890.
- ↑ Los hetheus : notas críticas a propósit d'un opúscol en que 's tracta de si 'ls hetheus colonisáren Catalunya per Joseph Brunet y Bellet ; ab una carta prólech del mateix autor.
- ↑ El Maçoudí : un autor mahometà del sigle X : apuntacions presses de l'obra d'aquest autor Les praderes d'or per Josep Brunet y Bellet.
Bibliografia
[modifica]- Sarrà, Esther; Sánchez, Paloma. Catàleg de la col·lecció de naips de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1529-1988) (pdf). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018.
- Socias, Immaculada. «Brunet i Bellet, Josep». A: Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 6 juny 2016.
Enllaços externs
[modifica]- Travesset i Barba, Joaquim. «Josep Brunet i Bellet» (en castellà), 24-04-2014.
