Josep Calveras Santacana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1890  Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Mort | 8 desembre 1964 (73/74 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, filòleg, teòleg |
Josep Calveras Santacana[1] (Vilafranca del Penedès, el 15 d'abril de 1890 - Sant Cugat del Vallès, el 8 de desembre de 1964) fou un lingüista, filòleg i teòleg, jesuïta.
Vida i obra
[modifica]Abans de la guerra civil espanyola enllestí una tasca com a filòleg important i controvertida. Cal destacar-ne La reconstrucció del llenguatge literari català (1928) i Consultes de llenguatge (1933), a més de diversos articles publicats a l'anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, de la qual fou secretari del 1927 al 1936. Pel que fa a l'obra religiosa, se centrà en l'estudi dels Exercicis espirituals de sant Ignasi: els traduí per primera i única vegada al català i, després de la guerra, en publicà diversos treballs d'erudició (alguns a la revista Manresa, de la qual fou director), fins a establir-ne l'edició crítica, apareguda pòstumament el 1969. En la versió catalana optà per algunes solucions lingüístiques no normatives, d'acord amb el seu concepte de llengua literària i de traducció, segons el qual havia maldat per “acostar-nos lo més possible al sentit i a la lletra de l'original”. El 1958 va traslladar al castellà l'encíclica de Pius XII.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loyola. Barcelona: Foment de Pietat, 1930.
- IGLÉSIAS, Narcís. Una revisió de Fabra, una crítica a la norma. L'obra lingüística de Josep Calveras. Girona: CCG Edicions, 2004.