Vés al contingut

Josep Calvet Bellera

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Calvet Bellera

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
la Pobla de Segur (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata


Josep Calvet Bellera (la Pobla de Segur, 1965) és un historiador català, investigador membre del Servei d'Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida.[1] Ha dedicat bona part de les seves recerques a estudiar els primers anys de franquisme als Pirineus.[1] És autor del guió dels documentals: Terra de frontera. Els Pirineus catalans entre dues guerres (1938-1945)[2] i Avions i aviadors de la Segona Guerra Mundial als Pirineus editats per la Universitat de Lleida.

Es reconegut com qui ha fet més per recuperar la memòria dels que fugien a través dels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial.[3] En aquest àmbit ha coordinat el projecte de creació del museu El Camí de la Llibertat inaugurat l'any 2007 a Sort i també ha estat assessor històric del projecte Perseguits i Salvats[4] impulsat la Diputació de Lleida per recuperar els camins de fugida pel Pirineu de Lleida de famílies jueves perseguides pel nazisme. Ha comissariat diverses exposicions sobre aquest mateix tema.[5]

Ha fet recerca sobre els pallaresos que van ser deportats als camps de concentració nazis. L'any 2020 va guanyar la 10a beca Mossèn Jesús Castells i Serra per dur a terme un treball sobre aquest àmbit.[6] Fruit d'aquesta recerca ha comissariat una exposició que recull les històries de vida de les divuit persones nascudes o residents al Pallars Jussà que van ser empresonats als camps de Mauthausen, Ravensbrück i Buchenwald.[7] També ha portat a terme la recerca sobre les sets persones originàries de les Valls d'Àneu deportades als camps de concentració nazi. L'obra va ser presentada a Espot en el marc de la 31 edició del festival Dansàneu.[8]

L'any 2022 va comissariar l'exposició Mauthausen: memorias compartidas sobre la trajectòria compartida entre republicans espanyols i jueus al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) que va estar oberta al públic al Centro Sefarad Israel de Madrid.[9] L'exposició també va poder-se visitar a l'interior d'una barraca del camp de concentració de Mauthausen.[10]

L'any 2023 va ser guardonat amb el premi Corona de Esther pels seus treballs de recerca i divulgació sobre el paper dels Pirineus com a lloc de fugida i refugi de refugiats de la Segona Guerra Mundial.[11][12]

Publicacions

[modifica]

Ha escrit els següents llibres:

  • Les muntanyes de la llibertat. El pas d'evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, 1939-1944,[13] editat en castellà per Alianza editorial [14]
  • Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida [15]
  • Sort-Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme [16]
  • La carta olvidada. Las gemelas separadas por el nazismo [17]
  • Pallaresos deportats als camps nazis.[18]

És coautor dels següents llibres:

  • Salàs de Pallars 1936-1939. Tres anys dins la història d'un poble. Virgili&Pagès, 1987. Conjuntament amb Manuel Gimeno. L'any 2023 va publicar-se una reeedició ampliada d'aquesta obra.[19]
  • La batalla del Pirineu: xarxes d'informació i d'evasió aliades al Pallars Sobirà, a l'Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra Mundial. Garsineu, 2011.[20] Conjuntament amb Annie Rieu-Mias i Noemí Riudor. Editat en francès per Le Pas d'oiseau.
  • Barcelona, refugi de jueus (1933-1958). Angle editorial, 2015. Conjuntament amb Cristina García, Rosa Serra, Víctor Sörenssen i Manu Valentín [21]
  • Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat. Angle editorial, 2016. Conjuntament amb Oriol Lujan.[22]
  • Perseguits i Salvats. El Pirineu de Lleida: camins de llibertat i memòria del poble jueu. Diputació de Lleida, 2016.[23]
  • Viatge a l'infern dels KL. Els deportats d'Àneu als camps de concentració nazis. Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 2022.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Josep Calvet». Tirant editorial. [Consulta: 14 març 2021].
  2. ↑ «Terra de frontera. Els Pirineus catalans entre dues guerres». [Consulta: gener 2021].
  3. ↑ Segura, Cristian «Caminos de salvación» (en castellà). El País [Madrid], 04-09-2016. ISSN: 1134-6582.
  4. ↑ «Perseguits i Salvats». Arxivat de l'original el 2016-10-23. [Consulta: 17 setembre 2016].
  5. ↑ «Fugint de l'Holocaust». Museu d'Història de Catalunya. [Consulta: 11 gener 2021].
  6. ↑ «Josep Calvet guanya la 10a Beca de Recerca Mn. Jesús Castells» (en català). [Consulta: gener 2021].
  7. ↑ «Una exposició rememora els pallaresos deportats als camps nazis». Pallars Digital, 28-01-2022. [Consulta: 2 abril 2022].
  8. ↑ «Programa de la 31 edició del festival Dansàneu». [Consulta: agost 2022].
  9. ↑ Mariño, Henrique. «Mauthausen: memorias compartidas» (en castellà). Público, 27-04-2024. [Consulta: 27 abril 2024].
  10. ↑ «Mauthausen: memorias compartidas». [Consulta: 22 maig 2024].
  11. ↑ «El historiador Josep Calvet, premio Corona de Esther 2023» (en castellà). Radio Sefarad. [Consulta: 16 maig 2024].
  12. ↑ «Josep Calvet galardonado premio corona esther» (en espanyol). [Consulta: 27 abril 2024].
  13. ↑ Calvet, Josep. Les muntanyes de la llibertat. El pas d'evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. Barcelona: L'Avenç, 2008, p. 237. ISBN 978-84-88839-25-1 [Consulta: 14 juny 2021]. 
  14. ↑ Calvet, Josep. Las montañas de la libertad. El paso de refugiados por los Pirineos durante la Segunda Guerra Mundial 1939-1944 (en castellà). Madrid: Alianza editorial, 2010, p. 304. ISBN 978-84-206-5463-08. 
  15. ↑ http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/huyendo.htm.
  16. ↑ Calvet, Josep. Sort-Tel-Aviv- Dues bessones separades pel nazisme. Lleida: Pagès, 2021, p. 262. ISBN 978-84-1303-256-6. 
  17. ↑ Calvet, Josep. La carta olvidada. Las gemelas separadas por el nazismo (en castellà). Madrid: Nagrela, 201, p. 195. ISBN 978-84-949801-9-0. 
  18. ↑ Calvet Bellera, Josep. Pallaresos deportats als camps nazis. Tremp: Garsineu edicions, 26-01-2022. ISBN 9788418806087. 
  19. ↑ «https://tarterdellibres.wordpress.com/2022/12/22/salas-de-pallars-1936-1939/». [Consulta: 2023].
  20. ↑ Calvet i altres, Josep. La batalla del Pirineu. Xarxes d'informació i d'evasió aliades al Pallars Sobirà, a l'Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra Mundial. Tremp: Garsineu, 2011, p. 208. ISBN 978-84-96779-76-1. 
  21. ↑ Calvet i altres, Josep. Barcelona, refugi de jueus (1933-1958). Barcelona: Angle, 2016, p. 159. ISBN 978-84-16139-54-5. 
  22. ↑ Calvet i altres, Josep. Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat. Barcelona: Angle, 2016, p. 251. ISBN 978-84-15307-22-8. 
  23. ↑ «Presentació llibre "Perseguits i Salvats"». Arxivat de l'original el 2018-09-16. [Consulta: 2016].
  24. ↑ Calvet, Josep. Viatge a l'infern dels KL. Els deportats d'Àneu als camps de concentració nazis. Esterri d'Àneu: Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 25-07-2022. ISBN 978-84-09-42532-7. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Calvet_Bellera&oldid=34115313»