Josep Carol i Pérez
Biografia |
---|
Josep Carol i Pérez, (Borgonyà? - Barcelona, 5 de febrer de 1992) fou un mestre, excursionista i promotor de l'escoltisme laic català.
Biografia
[modifica]Passà la infància amb els seus avis a Borgonyà, mentre els seus pares treballaven a Barcelona. El capellà que feia de mestre als infants de la colònia tèxtil veient les actituds i possibilitats d'en Josep, animà la seva família perquè estudiés per a mestre. Es formà a l'Escola Normal de Barcelona i més tard ingressà a l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya on seguí els estudis de l'anomenat Pla Professional. Allà formà part d'una colla d'alumnes que els unia l'amor a la natura i l'excursionisme. En les seves sortides debatien de temes pedagògics estimulats pels plantejaments renovadors de professors com Joan Roure o Cassià Costal. [1]
L'inici de la Guerra Civil coincidí en les seves pràctiques professionals i fou voluntari en les Milícies de la Cultura creades pel govern de la Segona República. Formades per docents que miraven d'alfabetitzar i dotar d'uns coneixements bàsics a les tropes en combat recollint l'experiència de les Misiones Pedagógicas.[2] En acabar la guerra, pogué retornar a exercir com a mestre. Emprengué, dins els marges del franquisme, accions per recuperar l'esperit i les pràctiques renovadores en el camp pedagògic. Enllaçant amb un corrent social que volia mantenir la renovació pedagògica i de la llengua catalana que, des dels primers anys del franquisme, havia iniciat un grup d'escoles privades.
A finals dels anys quaranta del segle XX, amb Miquel Cabra i Pere Carbonell mirà de reagrupar antics alumnes de l'Escola Normal de Generalitat i propicià una plataforma de reflexió sobre el seu contingut pedagògic. Lluny de la nostàlgia, l'objectiu fou divulgar i mantenir l'esperit renovador d'aquella institució entre els joves mestres. En la represa de l'Escola d'Estiu de 1966 impulsada per l'Escola de Mestres Rosa Sensat hi col·laborar activament.[3] Durant el franquisme serà un actiu membre Unió Excursionista de Catalunya. Practicant un excursionisme que unia a l'esport l'estudi del medi i que pretenia recuperar els elements propis de la identitat nacional i la llengua i cultura catalanes.[4]
El de 1974 participa en la fundació d'Escoltes Catalans a Montserrat en què s'integraren diverses iniciatives escoltes no confessionals sorgides en la semiclandestinitat durant el franquisme.[5] El 1988, restablerta la democràcia, es refundà l'Associació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat, de la qual l'escultor i antic professor Rafael Solanic en fou president i Josep Carol vicepresident i ànima.[6] Carol, el 1988 tingué cura, en col·laboració d'altres antics alumnes, de l'edició Els cursets de perfeccionament de l'Escola Normal de la Generalitat. Dossier d'un insòlit assaig pedagògic (1933-1936).[7]
Fruit de la seva experiència i estudi, Josep Carol publicarà una sèrie de guies excursionistes sota el pseudònim d'Agustí Cardós i publicades a partir de 1951 per l'editorial Miquel Arimany.[8] La seva tasca de formació dels joves associats tant d'Unió Excursionista de Catalunya com del Centre Excursionista de Catalunya l'encaminà vers l'Escoltisme com a mètode actiu d'autoformació de nois i noies. En jubilar-se es dedicà a la formació dels caps i educadors d'Escoltes Catalans, des d'uns objectius de laïcitat, catalanitat, coeducació, compromís social i defensa de la natura i la democràcia.[9] Aquesta tasca és continuada, des de 1997, per la Fundació Escolta Josep Carol.
Obra
[modifica]- Cardós, Agustín (pseudònim) Costa Brava.Barcelona: Miguel Arimany, 1950.
- Cardós, Agustín (pseudònim) Montnegre y el Corredor..Barcelona: Miguel Arimany, 1951.
- Cardós, Agustín (pseudònim) Guillerias .Barcelona: Miguel Arimany, 1952.
- Cardós, Agustín (pseudònim) Andorra.Barcelona: Miguel Arimany, s.d.
Referències
[modifica]- ↑ Carbonell i Fita, Pere. Formant mestres per a la democràcia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 47- 49.
- ↑ «Les Milícies de Cultura . Exposició virtual. 2017». Arxiu de la Universitat de Barcelona. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ Carbonell i Fita, Pere. Formant mestres per a la democràcia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 50-51
- ↑ Iglesias, Josep et al. L'excursionisme a Catalunya 1876-1976. Fundació Jaume I, 1975, p. 49-85..
- ↑ «La història». Fundació Escolta Josep Carol. La fundació catalana d'escoltisme. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ Carbonell i Fita, Pere. Formant mestres per a la democràcia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 50.
- ↑ Els cursets de perfeccionament de l'Escola Normal de la Generalitat. Dossier d'un insòlit assaig pedagògic (1933-1936). Barcelona: Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, 1988.
- ↑ Un exemple és: Cardós,Agustín. Guillerías, Barcelona: Editorial Miquel Arimany, 1952.
- ↑ Carbonell i Fita, Pere. Formant mestres per a la democràcia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 52-53..
Bibliografia
[modifica]- Carbonell i Fita, Pere. Formant mestres per a la democràcia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003