Josep Civil i Castellví
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1876  Molins de Rei (Baix Llobregat) |
| Mort | 1956 (79/80 anys) Étampes (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Família | |
| Pare | Miquel Civil i Bogunyà |
| Germans | Francesc Civil i Castellví Aleix Ildefons Civil i Castellví |
Josep Civil i Castellví (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1876 — Étampes, Illa de França, 1956) va ser un compositor català.
Compositor i organista. Estudià a la Schola Cantorum de París, conjuntament amb el seu germà Francesc Civil. A París convisqué amb artistes i músics de renom (Vincent d'Indy, Henri Duparc, Charles Bordes, Erik Satie, Jacques Chailley…) i de la mà d'Issac Albéniz es va introduir en el rovell de l'ou de l'agitada vida artística parisenca de principis del segle xx. Va ser professor d'harmonia a la Schola Cantorum de París (1921-1941) i organista de Saint-François-Xavier. És autor, entre d'altres, de Canigó (1910), òpera inèdita amb text de Jacint Verdaguer i escenografia de Lluís Jou, i del poema simfònic Aurora (1913), amb text d'Alexandre Arnoux. El seu catàleg compositiu comprèn més de 400 obres.[1] Al llegat de la Unión Musical Española es conserven les obres A las ánimas benditas, per a cor i orgue, i Flores, melodies místiques amb text de Verdaguer, per a veu i piano.[2]
Referències
[modifica]- ↑ BRUGUÉS i AGUSTÍ, Lluís VARÉS I DE BATLLE, Albina. Quan la música esdevé passió. Els germans Francesc i Joseph Civil. Girona: Diputació de Girona, 2016. ISBN 978-84-15808-40-4.
- ↑ GUINOVART i Rubiella, Carles. "Civil i Castellví, Josep", Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999, vol. 3.