Josep Domènech i Mansana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 abril 1885  Barcelona |
| Mort | 7 octubre 1973 (88 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
| Família | |
| Pare | Josep Domènech i Estapà |
Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d'abril de 1885 - 7 d'octubre de 1973) fou un arquitecte català.
Biografia
[modifica]Fill de Josep Domènech i Estapà, de Tarragona, i de Neus Mansana (ca.1859-1901), de Barcelona. Es va titular com a arquitecte l'any 1909, després d'aprovar els exàmens de Revàlida en l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona el 19 de desembre de 1909.[1] Va ser arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública des de 1917 i professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on va construir l'ajuntament i l'escorxador (1925).
Es va casar amb Dorotea Casanovas i Camps, de qui va enviudar l'any 1918.[2] Va casar més tard amb la germana de la seva primera esposa, Rosa Casanovas i Camps, de qui va enviudar l'any 1924.[3]
Obres
[modifica]
A Barcelona:
- (1917) Quinta de Salut l'Aliança. Sant Antoni Maria Claret, 135
- (1921) Església de la Mare de Déu del Carme. Avinguda Diagonal, 422
- (cap a 1925) Caixa Mútua Popular, actualment Edifici de Sindicats. Via Laietana, 16-18
- (1932-1933) Magatzems el Águila (desapareguts en un incendi). Pl. Universitat
- (1932-1933) Església de Santa Teresa del Infant Jesús. Via Augusta, 68
- Remunta de la Casa Domènech i Estapà. València, 241
A Esparreguera:
- (cap a 1916) l'escorxador, les escoles públiques
- (1924-1925) font-monument a Cristòfor Vidal i Castells, amb un grup escultòric de Frederic Marès.
A Sant Celoni:
- Ajuntament
- Escorxador (1925)
A Terrassa:
- (1911) reforma de Can Viver de Torrebonica, —Sanatori Verge de Montserrat,—
- (cap a 1915) Ajuntament d'Ullastrell
- (1916-1918) Complexe modernista de Torre Can Bonet, ----Palau Montcada----
Referències
[modifica]- ↑ «Noticias de Barcelona». La Veu de Catalunya, 20-12-1909, pàg. 6.
- ↑ «Esquela de Dorotea Casanovas i Camps». La Veu de Catalunya, 29-07-1918, pàg. 1.
- ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 20-09-1924, pàg. 8.
Bibliografia
[modifica]- «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.
Enllaços externs
[modifica]