Vés al contingut

Santa Teresa del Nen Jesús de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Teresa del Nen Jesús de Barcelona
Imatge de l'interior
Interior de l'absis Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Domènech i Mansana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVia Augusta, 68-72, Sant Marc, 30-32 i Benet Mercadé, 23-29 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ N, 2° 09′ E / 41.4°N,2.15°E / 41.4; 2.15
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41343 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2531 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Santa Teresa del Nen Jesús o Santa Tereseta és una església situada a la Via Augusta i als carrers de Sant Marc i Benet Mercadé de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

[modifica]

Projectada el 1932 per l'arquitecte Josep Domènech i Mansana, les obres s'aturaren el 1936 per l'esclat de la Guerra Civil, quan les parets tenien 4 m d'alçada. El 1939, un cop acabat el conflicte, es van reprendre els treballs, que van finalitzar el 1940. Fins a finals dels anys 1960 s'hi van fer obres complementàries i es va construir la casa rectoral.[2]

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un temple de tres naus i rectoria adossada. La façana principal, que afronta a la Via Augusta, està recoberta totalment de carreus de gres bicolor. Un gran campanar, que s'aixeca en el mateix pla que la façana, i el portal d'entrada actuen com a eix de composició. En aquesta composició són evidents les referències a l'arquitectura escandinava. La portalada està formada per un gran arc de mig punt amb arquivoltes, flanquejada per sengles ulls de bou on els vitralls i els remats perimetrals reprodueixen la forma de creu grega. Per sobre, la façana es va esgraonant, estretint-se cada vegada més fins a ser coronada per l'esvelt campanar, atorgant al conjunt compositiu una forma amb tendència piramidal. Sobre la portalada un gran finestral resolt amb arc de mig punt i arquivoltes perimetrals fa les funcions de rosetó. El campanar pròpiament dit presenta en aquesta façana cinc estretes obertures disposades a diferents nivells, fet que proporciona verticalitat al conjunt. Al damunt s'hi troba una obertura en forma de creu grega i sota un rellotge d'agulles molt simple.[2]

La rectoria, adossada a la dreta de la façana principal de l'església, fent cantonada amb el carrer de Sant Marc, està construïda amb el mateix material. Les seves petites obertures, resoltes amb arc de mig punt, li atorguen reminiscències neoromàniques.[2]

L'absis és semicircular, amb la façana oculta a l'interior de l'illa de cases. La teulada, a dos nivells, és a doble vessant, de teula àrab.[2]

S'accedeix a l'interior per un petit vestíbul que dona accés a una capella lateral. Un cop dins es pot observar que de les tres naus laterals contenen capelles. El temple està profusament decorat amb pintures policromes. L'absis semicircular està precedit d'un estret arc presbiteral, similar a la resta dels arcs torals, que suporten la coberta a doble vessant, recolzada sobre per bigues de fusta. Als laterals, els arcs formers obren pas a les capelles laterals. Sobre la zona del vestíbul hi trobem el cor.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Església de Santa Tereseta». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Parróquia de Santa Teresa del Nen Jesús». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

Enllaços externs

[modifica]
  • «Església de Santa Tereseta». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.