Josep Esteve i Bonet
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1741 València |
| Mort | 1802 (60/61 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
Josep Esteve i Bonet (València, 1741 - 1802) va ser un escultor valencià. Era fill del també escultor Francesc Esteve, dit El Salat. El seu fill, Rafael Esteve i Vilella, fou un destacat gravador.
Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, on va rebre la influència dels mestres italians Miquel Àngel i Gian Lorenzo Bernini a través del mestratge del també valencià Ignasi Vergara, de qui seria un dels més destacats i fidels deixebles.[1] Fou elegit acadèmic de Sant Carles l'any 1772. Posteriorment hi fou director d'escultura i director general (1781). L'any 1790 fou nomenat escultor de cambra honorari per Carles IV.[2] Entre moltes altres obres va ser autor d'una Immaculada Concepció que es trobava a la Catedral de València i que fou destruïda durant la Guerra Civil. Va fer molts obres en fusta, en la manera de la imatgeria barroca tradicional,[3] tot destacant com a escultor d'obres de temàtica religiosa.
Obres
[modifica]- Betlem del Príncep. Aquesta obra va ser un encàrrec realitzat pel rei Carles III el 1760 i estava destinat al seu fill Carles IV per a ser col·locat al Palau del Buen Retiro. Va ser realitzat en col·laboració amb José Ginés Marín. Esteve va realitzar unes 180 figures de 50 cm d'altura cadascuna.
- Sant Judes Tadeu, Sant Felip i Sant Pere (1775) que es troben a la Catedral de València.
- Sant Joan Baptista (1776) que pot contemplar-se en l'església de Xiva.
- Sant Josep (Capella de Sant Josep de la Catedral de Sevilla).
- Crist, a l'església de Iecla, Múrcia, (1800).
- Santa Anna (1773), Crist de la Bona Mort i Mare de Déu dels Dolors (1774), es podien contemplar a l'església de Santa Anna de Senyera, (Ribera Alta) però van ser destruïdes durant la Guerra Civil.
- Sant Vicent Ferrer i Sant Vicent Màrtir a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València).
- Crist de la Defensión de Jerez de la Frontera.
Referències i notes
[modifica]- ↑ González, 2006: pàg. 15
- ↑ González Martínez Alonso, Enriqueta: Patrimonio y restauración: tecnología tradicional y tecnología actual. Universidad Politécnica de Valencia, ISBN 84-9705-963-8. Consultat el 2 d'abril de 2011.
- ↑ Manual del arte español, 2003: pàg. 708
Bibliografia
[modifica]
- González Martínez Alonso, Enriqueta. Patrimonio y restauración: tecnología tradicional y tecnologı́a actual (en castellà). València: Universitat Politècnica de València, 2006. ISBN 8497059638 [Consulta: 10 setembre 2009].
- Diversos autors. Manual del arte español. Introducción al arte español (en castellà). Madrid: Sílex Ediciones, 2003. ISBN 8477370990 [Consulta: 10 setembre 2009].