Vés al contingut

Josep Feliu i Codina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Feliu i Codina

Josep Feliu i Codina, a la La Ilustració Catalana de 30/11/1883 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Feliú y Codina Modifica el valor a Wikidata
11 juny 1845 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 maig 1897 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, traductor, jurista, escriptor, llibretista, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaJosep Serra Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 03e57f62-5992-4191-8369-646ac169c02d Modifica el valor a Wikidata

Josep Feliu i Codina (Barcelona, 11 de juny de 1845[1][2] - Madrid 2 de maig de 1897)[3] fou un jurista, periodista, autor dramàtic i llibretista de sarsueles.[4][5] Fundà les revistes La Pubilla (1867), Lo Nunci (1877) i La Jornada a Barcelona, i a Madrid dirigí La Iberia.[5] Éra germà d'Antoni Feliu i Codina. El 1886 es va mudar a Madrid, continuà el periodisme però es dedicà al teatre realista en castellà inspirat per la vida popular de la península Ibèrica. Va viatjar per Castella, Aragó, Extremadura i Galícia per cercar temes i personatges.[6]

Context

[modifica]

Cap a finals dels anys seixanta del segle xix sorgí una nova generació d'autors que serien decisius per a l'evolució del teatre català. El seu membre més destacat era Serafí Pitarra, que cultivava tant el drama com la comèdia de costums i fou autor, entre d'altres, de l'obra El ferrer de tall (1874). Altres escriptors de la generació foren Eduard Vidal i Valenciano, Joaquim Riera i Bertran, Conrad Roure, Valentí Almirall o Josep Maria Arnau.[4]

La majoria d'aquests autors coincidiren — i s'influïren mútuament — als tallers que s'organitzaven en alguns pisos particulars. Aquestes trobades podien ser tant polítiques com d'entreteniment, i en moltes ocasions s'hi feren també representacions teatrals.[4] Els joves que s'hi reunien, procedents de diversos estrats socials, tenien una forta consciència política i utilitzaven la literatura com a instrument per a criticar la cultura establerta, amb un tractament humorístic que incloïa la caricatura i la paròdia.[4]

Obres

[modifica]
Frontís de Lo Bruch 1880
Obra dramàtica
  • El rovell de l'ou o el Pla de la Boqueria. (1869) En col·laboració de Frederic Soler. Música de Joan Sariols. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 20 d'abril de 1869.
  • La Rambla de les Flors. (1870) En col·laboració amb Frederic Soler. Música de Josep Teodor Vilar. Estrenada al Teatre Novedades de Barcelona el 21 de maig de 1870.
  • Els fadrins externs. (1870) Comèdia de costums catalans en tres actes i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, la nit del 4 de febrer de 1870.
  • Cara i creu, comèdia en un acte i en vers, estrenada al teatre de Bon Retir de Barcelona, el 22 d'agost de 1877.
  • El rabadà. (1878), estrenada al teatre Romea el 5 d'abril de 1878.
  • El mestre de minyons (1878), estrenada al teatre Romea el 8 d'octubre de 1878.
  • Cofis i Mofis. (1879), Comèdia en 3 actes i en vers, estrenada al teatre Romea l'1 d'abril 1879.
  • La mà de l'anglès. (1879), Comèdia en 3 actes i en vers, en col·laboració de Frederic Soler i Joan Molas i Casas. Estrenada al Teatre Romea, el 8 de desembre de 1879.
  • Lo Nuvi, drama en tres actes i en vers, ambientat a un poble del Montseny. L'obra es va estrenar al teatre Romea l'any 1898. Llibre publicat a Barcelona l'any 1912 per la col·lecció La Escena Catalana
    La volva d'or. (1880), Drama en tres actes i en vers, estrenat al teatre Romea el 10 d'octubre de 1880.
  • A ca la sonàmbula (entremes en vers, 1881). Estrenada en el Teatro Català del Romea el 1881.
  • Lo gra de mesch. Comèdia de quatre actes.
  • Lo mas perdut (1881)[7]
  • El barretinaire. (1882) Revista còmico-seriosa-lírico-ballable en 2 actes. Música de Francesc Pérez-Cabrero. Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el dijous, 20 de juliol de 1882.
  • La tuna. (1882) Sarsuela en tres actes i cinc quadres. Música de Nicolau Manent. Estrenada al Teatre Circ Barcelonès el dissabte 8 d'abril de 1882.[8]
  • L'esparver. (1883), Sarsuela en tres actes. Música de Cosme Ribera. Estrenada al Teatre Circ Barcelonès. 1883
  • El rústic "Bertoldo". Farsa grotesca en quatre actes i en vers, en col·laboració de Joan Molas i Casas i Frederic Soler, estrenada al teatre Romea el dia 2 de maig de 1886.
  • Un pis a l'Eixample. (1886) Comèdia en un acte i en prosa, estrenada al teatre Romea, la nit del 21 d'octubre de 1886.
  • Del Ou al sou. (1886) Joguina en un acte i en vers. Estrenada al teatre Romea, la nit del 30 de setembre del 1886.[9]
  • María del Carmen (1896). Obra dramática.
  • María del Carmen. (1898). Òpera amb música d'Enric Granados. Madrid, Teatre Parish. 12 de novembre de 1898
Prosa
Novel·la La Dida de Josep Feliu i Codina amb pròleg de Frederic Soler (Pitarra)
  • La Dida. novel·la, Biblioteca Catalana Il·lustrada de Joaquim Vinardell, 1875, 304 pàgines
  • Lo Rector de Vallfogona. Biblioteca Catalana Il·lustrada de Joaquim Vinardell, 1876, 276 pàgines
  • Lo Bruch. Barcelona, La Renaixensa, 1880, 219 pàgines

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]