Vés al contingut

Josep Font i Sabaté

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Font i Sabaté
Biografia
Naixement17 març 1903 Modifica el valor a Wikidata
Maials (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 1964 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, director d'orquestra, compositor Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría Dolores Marco Modifica el valor a Wikidata

Josep Font i Sabaté (Maials, Segrià, 17 de març de 1903Barcelona, 8 d'agost de 1964),[1] fou un pianista, compositor i director d'orquestra. Va fer servir el pseudònim Mazayls.[2]

Biografia

[modifica]

Va néixer a la comarca del Segrià, Maials el 17 de març de 1903, germà del pintor Ismael Font i Sabaté, nascut el 1916.

Va estudiar amb Enric Morera i Jaume Pahissa. Com a compositor, va ser l'autor de preludis simfònics i lieder. Fou l'autor del volum conegut com a Ballets populars catalans (1954), però destacà principalment en la seva composició de sardanes.[3] En concret l'obra la Cristineta (1932) dedicada a Cristineta Pagès, tal com s'ha demostrat a les seves particel·les originals.[4]

Fou professor de música, i entre els seus alumnes va tenir al compositor valencià Manuel Oltra.

Es va casar amb la també directora d'orquestra Maria Dolors Marco i Seseras, germana del també director d'orquestra Eugeni Marco Seseras. Maria Dolors havia estat alumna seva.[5] Ambdós foren directors de la Coral Alba de Barcelona, una agrupació fundada el 1850 i que va tenir com a primer director el polític i músic Josep Anselm Clavé.[6]

Josep Font i Sabaté va morir el 8 d'agost de 1964 a Barcelona.

Referències

[modifica]
  1. «Josep Font i Sabaté | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 desembre 2022].
  2. «Font Sabaté, José (1903-1964)» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 8 agost 2024].
  3. «Font i Sabater, Josep». Músics per la Cobla. [Consulta: 8 agost 2024].
  4. HERRERA LLOP, Lluís Marc. Música en silenci: Fons musicals dels arxius de Lleida. Lleida. Fundació Pública de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, 201. 
  5. IBERO «Se va a América nuestra única directora de orquesta» (en castellà). Diari de Barcelona, 17-11-1965, pàg. 25 [Consulta: 8 agost 2024].
  6. «La Coral "Alba de Barcelona" ofrecerá su primer estandarte a la Virgen Inmaculada de Galilea» (en castellà). Baleares, órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., Any XXV, número 7127, 26-04-1963, pàg. 8.