Josep Fontserè i Domènech
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Fontseré y Doménech  1799 Vinyols i els Arcs (Baix Camp) |
| Mort | 1870 (70/71 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Josep Fontserè i Mestre |
Josep Fontserè i Domènech (Vinyols i els Arcs, 1799 - Barcelona, 1870)[1][2] va ser un fuster i arquitecte català.[3]
Biografia
[modifica]Col·laborà amb Antoni Cellers a l'església dels Escolapis de Sabadell (1831-1832).[4] Fou autor de la plaça de toros del Torín, a la Barceloneta, inaugurada el 1834 a partir d'un encàrrec de la Casa de la Caritat de Barcelona.
Va ser autor del projecte de l'església de Vallbona de les Monges, aprovat el 8 de març de 1835, degut a la ruïna que amenaçava a l'antiga església.[4] Va completar l'església parroquial de Pallejà, dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, que s'havia començat a construir el 1832 sota la direcció de l'arquitecte Joan Merlo i que després d'algunes interrupcions va ser finalitzada per Fontserè el 1862.[4]
Va ser membre de la Comissió de l'Eixample, creada per l'Ajuntament de Barcelona el 1853 amb el nom de Comissió de les Corporacions de Barcelona, un any abans d'enderrocar les muralles.[5] Va ser arquitecte municipal de Barcelona, en companyia de l'arquitecte Josep Mas,[6]
Casat amb Teresa Mestre i Folch, natural de Riudoms,[7] fou pare dels mestres d'obres Eduard i Josep Fontserè i Mestre,[6] i avi del meteoròleg Eduard Fontserè i Riba.
Referències
[modifica]
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Baptismes (1767-1800) p.397». [Consulta: 4 agost 2018].
- ↑ «Defuncions 1870, llibre 2 (1800 a 3598), núm 2964». AMCB, 18-05-1870.
- ↑ «Josep Fontserè i Domènech». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Garganté Llanes, 2009.
- ↑ Babiano i Sànchez, 2007.
- ↑ 6,0 6,1 «DON JOSÉ FONTSERÉ». La Vanguardia, 16-05-1897, pàg. 4.
- ↑ «Defuncions 1870, núm.1225». AMCB, 26-12-1866.
Bibliografia
[modifica]- Babiano i Sànchez, Eloi. Antoni Rovira i Trias, Arquitecte de Barcelona. Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona, 2007. ISBN 978-84-9850-071-4.
- Gargante Llanes, Maria «Antoni Cellers i el seu entorn: notes sobre arquitectura religiosa vuitcentista». Locus amoenus, 10, 2009), pàg. 195-226.
Enllaços externs
[modifica]- «El fons de la Nissaga Fontserè». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.