Vés al contingut

Josep Gassó i Martí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Gassó i Martí
Biografia
NaixementBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1915 Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Tinent d'alcalde Barcelona
Diputat provincial de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, empresari Modifica el valor a Wikidata

Josep Gassó i Martí (mort el 1915) fou un empresari i polític barceloní.

Biografia

[modifica]

Gestionà diferents empreses de diferents sectors (cautxú, navilieres, banca, papereres). Casat amb Anita Vidal i Llimona, fou gerent de la fàbrica de pianos Bernareggi, Gassó i Cia (vegeu casa-fàbrica Boisselot i Bernareggi).

El 1881 fou un dels socis fundadors de la Societat Espanyola d'Electricitat, empresa que va iniciar a Catalunya la producció i distribució d'electricitat per a una xarxa de distribució per atendre a un gran nombre de consumidors.[1]

També fou vicesecretari de la Lliga de Contribuents en 1882, vicepresident primer de Foment del Treball Nacional i president del Cercle del Liceu en 1890,[2] primer president de la Cambra de la Propietat Urbana de 1903 a 1912,[3] president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre el 1915 i vicepresident del Casino Liberal de la Plaça Reial. També presidí la Cambra de comerç el 1906 i la Cambra Industrial el 1912.

Fou soci de l'Ateneu Barcelonès, de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, membre de l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan.

Fou diputat de la Diputació de Barcelona com a independent el 1880 i pel Partit Liberal Fusionista el 1886. Després fou regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona pel Partit Liberal a les eleccions municipals de 1889 i 1891.[4]

Referències

[modifica]
  1. Maluquer de Motes, 1992, p. 125.
  2. «Presidents del Cercle». Arxivat de l'original el 2015-02-22. [Consulta: 22 febrer 2015].
  3. La Cambra retorna als seus inicis d'associació de propietaris Arxivat 2015-02-22 a Wayback Machine. amb una foto seva
  4. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.169. ISBN 978-84-9850-461-3. 

Bibliografia

[modifica]