Josep Joaquim Ribó i Palaudàries
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX Caldes de Montbui (Vallès Oriental) |
| Mort | gener 1885 Puerto Rico (EUA) |
| Activitat | |
| Ocupació | publicista, escriptor, historiador, periodista |
Josep Joaquim Ribó i Palaudàries[1] (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, mitjan segle xix - Puerto Rico, gener de 1885)[2] fou un publicista i historiador català.[3]
Era fill del farmacèutic Felip Ribó i Sagristà (+1873)[4] i Anna Palaudàries i Broquetas. Va començar molt jove a escriure en diaris barcelonesos, fundant dos setmanaris que tingueren força acceptació; El Examen (1868) i El Siglo XX. Durant el regnat d'Amadeu I es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí durant alguns anys un diari polític, econòmic i literari, El Eco de la Pàtria. Primer milità, en el partit conservador, passant més tard al liberal constitucional, que inspirava Sagasta. Dintre del periodisme s'especialitzà en les qüestions històriques i internacionals.
El 1872 es traslladà a La Havana i serví com a voluntari durant la guerra de Cuba. Fruit d'aquesta campanya és la seva obra Historia de los voluntariós cubanos, que publicà al retornar a Madrid. a més, va escriure, La farsa social (Cartas a Emilio) (Barcelona, 1865); Retrato historico de Francisco II (Barcelona, 1867); un estudi biogràfic del poeta i ministre Víctor Balaguer; una novel·la de costums, A bordo del vapor <Guipúzcoa> (Madrid, 1872); un esbós històric sobre el tinent general Joaquim Jovellar, i una voluminosa Colección de tratados celebrados entre España y las demàs naciones desde 1801 hasta Amadeo I, publicada a Madrid el 1871.
Referències
[modifica]- ↑ «Expediente académico José Joaquín Ribó Palaudaries.ES.28079.AHN//UNIVERSIDADES,4649,Exp.13». PARES, 1861-1863. [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ «Necrologia de Don Josè Joaquín Ribó». El Progreso (Nueva York). 1/1885, núm.13, 1-1885, pàg. 18.
- ↑ «.xml Josep Joaquim Ribó i Palaudàries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ha fallecido en Caldas...». La Correspondencia de España. 29/7/1873, núm.5.720, 29-07-1873, pàg. 1.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa, vol. 51, pàg. 354. (ISBN-84-239-4551-0)