Josep Lapeyra i Rubert
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1861  Barcelona |
| Mort | 1924 (62/63 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, compositor |
| Gènere | Òpera |
Josep Lapeyra i Rubert (Barcelona, 23 de desembre de 1861[1] - ibídem, 17 de juny de 1924[2]) fou un compositor català.
Fou fill d'Enric Lapeyra i Desmestre (1832-1888) i de Teresa Rubert. Va ser batejat a la Catedral de Barcelona amb els noms de Josep Domènec Dionís.[1] Va ser alumne d'Anselm Barba i Josep Rodoreda. Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses (1892), i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel (1892), etc. El 1896 fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música. Va escriure cançons catalanes, com La filadora, Primavera, etc., i harmonitzà cançons i ballets populars.
L'any 1891 fou un dels fundadors de l'Orfeó Català.[3]
Es va casar amb Dolors Oliva i Piñol el 19 de novembre de 1898.[4] La professora de l'Orfeó Català Emerenciana Wehrle fou família política de Josep Lapeyra, casada amb el seu germà Enric Lapeyra i Rubert.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1861, llibre 5è, número de registre 5833, foli 179.
- ↑ 2,0 2,1 «Esquela». La Vanguardia, 01-07-1924, pàg. 1.
- ↑ Narváez Ferri, Manuela. «L'Orfeó Català, cant coral i catalanisme (1891-1951)». Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 3 de gener 2017. [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1898, número de registre 1278.