Josep Maria Piñol i Font
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1923  Barcelona |
| Mort | 23 agost 1996 (72 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, historiador |
Josep Maria Piñol i Font (Barcelona, 9 de setembre de 1923 - Barcelona, 23 d'agost de 1996) fou un escriptor i historiador català.
Va néixer a Barcelona en una família d'industrials de Granollers, que van veure reduït el seu patrimoni amb la guerra europea. Va estudiar als Jesuïtes de Barcelona i posteriorment cursà estudis de comerç. En la postguerra s'incorporà uns anys a Unió Democràtica de Catalunya (fins a l'any 1962). Es casa amb Maria Dolors Vila-Abadal.[1]
L'any 1958 fundà l'Editorial Estela amb uns amics per difondre el pensament pontifici i l'esperit de renovació eclesial, sobretot a través d'escriptors i grups catòlics francesos.[2]
Fou detingut en un acte en honor del Dr. Jordi Rubió a la facultat de dret i també en una reunió a casa d'Alfons Comin des d'on ingressa a la presó Model. L'impacte de Caputxinada (1966), fou decisiu i va fundar el Secretariat d'Apostolat Laical (SAL), com a òrgan de reflexió i coordinació de certs sectors del laïcat.[3]
Tornà a Barcelona l'any 1978 i es reincorporà com a president de Franciscàlia.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Josep M. Piñol i Font». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ «Editorial Estela». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ Crexell, Joan. La "manifestació" de capellans de 1966. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 30. ISBN 84-7826-364-0.
- ↑ «Franscicalià». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 abril 2016].