Josep Macià i Macià

Josep Macià i Macià
Biografia
Naixement	19 febrer 1909 ; Barcelona
Mort	20 desembre 1991 (82 anys); l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
Activitat
Ocupació	periodista, escriptor

Josep Macià i Macià (Barcelona, 19 de febrer de 1909 - l'Hospitalet de Llobregat, 20 de desembre de 1991) fou un periodista, escriptor i defensor del teatre d'afeccionats. Va ser corresponsal a L'Hospitalet de Llobregat de diversos mitjans.^[1]

Biografia

Neix a Barcelona, el 19 de febrer de 1909, al carrer Valldonzella a Ciutat Vella on va viure fins als 18 anys. Després va viure al carrer Bassegoda del barri de Sants. El seu pare era periodista i la seva mare, mestressa de casa. Va estudiar fins a catorze anys, a les escoles del districte VI del carrer del Carme 107 prop de la plaça del Padró a Barcelona. Després es va iniciar com aprenent en diferents empreses d'arts gràfiques, arribant a ser oficial i encarregat. (1)

L'any 1937 va ser cridat per anar a la guerra del costat republicà. Va ser presoner polític el 1939 i quedar a un Camp de concentració de Bilbao, fet que li va dificultar trobar feina després de la guerra. A l'any 1940, va reprendre la seva activitat com impressor. L'any 1946 es va casar amb Pilar Gràcia Cabré, amb qui va tenir una filla.

El 1960 es va traslladar a L'Hospitalet de Llobregat, al barri de La Florida, en un moment de creixement per l'allau d'immigració d'aquells anys. Gràcies al seu caràcter obert aviat hi va arrelar, arribant a conèixer la ciutat en tota la seva dimensió, cultural i social. (2)

El fet d'haver escrit des de jove i haver-se cultivat, li va obrir el camí per accedir a la corresponsalia de L'Hospitalet en diferents mitjans escrits i radiats. (3)

De formació autodidàctica, va assolir un grau de coneixement i domini de les llengües catalana i castellana, que també li va permetre entrar com a corrector de galerades, en els diaris, Tele-Exprés i a La Vanguardia, fins que es va jubilar. Des dels divuit anys fins al final de la seva vida, amb vuitanta-dos, va escriure i col·laborar en publicacions i programes de ràdio. Va morir el 20 de desembre de 1991, a l'hospital de Bellvitge. (4)

L' interès pel teatre el va dur a ser el darrer president, després de Tomàs Roig i Llop de l'entitat Foment per a l'Espectacle Selecte i Teatre Associació, F.E.S.T.A., entitat creada els anys 50 a Barcelona per tal de donar suport i divulgar el teatre d'afeccionats de tot Catalunya. La seva presidència es va iniciar amb una nova junta el dia 25 de novembre de 1971, i va acabar amb la XXIII assemblea ordinària del dia 24 de setembre de 1972, quan es va dissoldre per dificultats econòmiques. Tomàs Roig i Llop en parla en el seu llibre "El meu viatge per la vida, 1939-1975", editat el 2005, pàg. 124 i 128. (5)

També va dirigir quadres escènics d'afeccionats de l'Hospitalet, i de Barcelona, on també hi va estrenar obres escrites per ell mateix, com el Sant Ramon de Coll-Blanc; el Centro Moral Santiago Apòstol de Santa Eulàlia; el Pimpinel·la de La Torrassa. En el Sant Ramon, va estrenar el 25 de desembre de 1939 i repetir el 6 de gener de 1940, l'obra "Camino de Belén" que segons s'explica en un fulletó conservat, és una llegenda històrica en dos actes, dividits en nou quadres i amb música del mestre Narciso Angaril. L'obra es va repetir el 25 de desembre de 1940 i l'u de gener de 1941. L'any 1944, dirigeix diferents representacions en el "Centro Familiar de Gracia", del carrer Girona, 176. Estan documentades "¡Qué hombre tan simpático!" de Carlos Arniches, "...Y amargaba" de Jacinto Benavente, "Marianela", de Benito Perez Galdós, "Cobardías" de Manuel Linares-Rivas. Totes entre gener i febrer de 1944. El 30 d'abril del mateix any 1944, en la "Unión Cooperativista Barcelonesa", estrena la seva obra"La Piconera", definida com a "sainete lírico" en dos actes dividits en cinc quadres i amb música del mestre Narciso Angaril. Ja l'any 1960, el 23 d'octubre, en el club Pimpinela del barri de La Torrassa, de l'Hospitalet, va dirigir la posada en escena, amb gran èxit, l'obra "El Diario de Ana Frank".^{[cal citació]}

Com a periodista va escriure en diversos diaris de Barcelona portant la corresponsalia de l'Hospitalet, amb cròniques d'actualitat general i escrivint contes curts. Els diaris eren: Solidaridad Nacional, Tele-Exprés, Mundo Diario, La Vanguardia i L'Avui. L'abril de 1985 va iniciar una col·laboració en la revista d'opinió i debat catalanista "El Llamp", on va escriure fins que va deixar de publicar-se, el maig de 1987.^{[cal citació]}

Per mitjà de la corresponsalia va treballar en campanyes per promoure millores, com el condicionament de la Riera Blanca, per evitar que en temps de pluges s'inundessin baixos i botigues; sensibilització envers la neteja de places i carrers de la ciutat; va insistir a través de diversos articles en la necessitat del soterrament de les torres elèctriques d'alta tensió dels carrers Primavera i l'avinguda Electricitat del barri de La Florida, que havien estat la causa d'accidents, alguns mortals.^{[cal citació]}

En espais radiofònics, va fer guions i presentar programes propis amb la seva característica i inconfusible veu, criticant i comentant temes d'actualitat, en un to irònic i de denúncia. També va interpretar personatges de novel·la i teatre, en diferents emissores com Ràdio Joventut, Ràdio Nacional, Ràdio Hospitalet i Ràdio Espanya de Barcelona antiga Ràdio Associació de Catalunya. A Radio España va col·laborar des de 1978 fins a 1984, amb un programa anomenat Les coses de Barcelona i també en l'espai Ràdio Fémina. explicant les vides de dones d'èpoques diferents amb el títol de Dones d'avui i de sempre. Entre les entrevistades d'aquell moment hi havia la pintora Montserrat Gudiol o la cantant Victòria dels Àngels, entre altres.^{[cal citació]}

El 1991, prop de la seva mort i amb la salut molt deteriorada, seguia escrivint i col·laborant en la revista Tot publicació local setmanal de L'Hospitalet comentant l'actualitat. La seva obra i altres documents relacionats, des dels anys vint, està dipositada en l'arxiu Històric Municipal de L'Hospitalet de Llobregat.^{[cal citació]}

Citacions

(1) De molt jove va aprendre l'ofici d'impressor a Barcelona a l'empresa Martí Marí de Rambla Catalunya, on va treballar fins a l'any 1936, assolint el grau d'oficial minervista. Després de la Guerra Civil no el van readmetre per haver estat al bàndol republicà. Per mitjà de contactes va poder treballar a "Gráficas Minerva", a Barcelona, carrer Rosselló nº 207. A aquella empresa acceptaven i reciclaven políticament a persones represaliades Després, ja regularitzada la situació laboral, va treballar en diverses empreses del sector, com a oficial minervista i encarregat de taller. Les més importants van se: "Imprenta Universal, José Bover Sintas, carrer Muntaner, 71; "Gráficas Asmarats, carrer Peu de la Creu, 32 i "Gráficas Salvadó", carrer Munné, 4.

(2) L'activitat de corresponsal, va propiciar que fos conegut per entitats, persones i administracions de l'Hospitalet de Llobregat.

(3) Va escriure a diversos diaris de l'època, com "La Prensa", "Solidaridad Nacional", "Tele-Exprés", "Mundo Diario", la revista local de l'Hospitalet de Llobregat, "Tot". També a la Revista "El Llamp" de Barcelona i "Plaça Gran" de Granollers. En Mitjans radiats, a "Radio Nacional de España" i "Radio España de Barcelona"

(4) Va ingressar a l'hospital de Bellvitge el dia 5 de desembre de 1991, i va morir en el mateix hospital, el dia 20 de desembre, a causa d'una metàstasi cancerosa d'origen desconegut.

(5) En el llibre "El meu viatge per la vida 1939-1975", Tomàs Roig i Llop, diu, fent referència a l'entitat F.E.S.T.A, "Fomento del Espectáculo Selecto y del Teatro Asociación", ...."En l'any 1972 vaig deixar-ne la presidència per excés de feina professional, i fou elegir per aquest càrrec el periodista i bon amic meu, Josep Macià", .pàg 128.

Obra

De de ben jove es va involucrar en el món literari i teatral. En la dècada dels anys 20 va entrar en contacte amb el teatre d'afeccionats on va participar com a actor en funcions i sarsueles, fins a mitjans dels anys 30.^{[cal citació]}

Després del parèntesi de la guerra de 1936-39, en els anys 40, va desenvolupar la seva obra literària, sense deixar mai de banda el teatre. Des de 1944 va escriure, 1 sarsuela, 5 novel·les, 12 obres de teatre, una traducció del castellà al català (Oblida't dels timbals d'Anna Diosdado), i un programa per televisió.^{[cal citació]}

Sarsuela

La Piconera (1944), amb música del mestre Narciso Angaril. Es va estrenar el 30 d'abril de 1944 el teatre de la "Unión Cooperatista Barcelonesa", sota la direcció escènica de W. Bover.

Novel·les

Dick Turpin y el salteador al 1948
La Mayorala al 1957. Serial radiofònic de 30 capítols emesos per Ràdio España de Barcelona, sota la direcció de José Joaquin Marroquí
Els nostres fills de cada dia al 1983
Tres vides i un mateix terrat al 1985

Obres de Teatre

L'honor, drama en tres actes^[2]
Gent de mar^[3]
Un gato, tres disparos i ella, 1962
Una noia sense dot, 1966
El gran dilema, 1967
Credo in unum Deum, 1968
Proceso a la Humanidad, 1969
Acusados, sí… pero mas, 1969
Mañana lo seremos todos, 1973
Quan el tronc es torna cendra, 1975
Oblida’t dels timbals traducció de l'obra en castellà Olvida los tambores d'Ana Diosdado, 1976
El pacte de fum, 1980
El Proferta, 1981

Contes ^{[cal citació]}

El Bastó ric de l'home pobre publicat al suplement de diumenge del diari Avui el 5 de gener de 1986
La gran lliçó del petit Rocki publicat al suplement de diumenge del diari Avui el 28 de setembre de 1986
Els retrucs de l'amistat publicat al suplement del diumenge del diari Avui el 16 de febrer de 1986

Programes de Ràdio

La dona d'ahir, d'avui i de sempre, biografies de dones catalanes que configuren una parcel·la de la història de Catalunya en trenta-sis guions emesos dins del programa Radio Fémina de Ràdio España de Barcelona des del 4 d'octubre de 1980 fins al 27 de juny de 1981. Les biografies de personatges com: Caterina Albert i Paradís, Maria Barrientos, Teresa Pàmies, Francesca Soler, Teresa Guasch, Carme Raichs, Lola Anglada, Lluicieta Canyà, Montserrat Roig, Margarida Xirgu, Mercé Sala, Pilar Alonso, Asumció Bastida, Maria Espinalt, Àngela Guart, Montserrat Gudiol, Pilar Segura, Carme de la Torre, Victòria dels Àngels, Joana Escobedo, Josepa Massanés i Dalmau, Mercè Laspra, Josepa Teixidor i Torres, Francesca Callao, Teresa Conte, Elisa Lagoma, Teresa Bosch, Cenòbia Camprubí, Berenguera de Barcelona, Elisenda de Montcada, Rosa Mauri, Carme Muset, Maria Madurell, Pepita cuevas, Maria Dolors Iglésias, Pauleta Pàmies.
Les coses de Barcelona format diari sobre temes d'actualitat barcelonina, presentat per J. Macià, del 1978 fins 1981
Les coses d'aquí i d'allà durant els caps de setmana, presentat per J. Macià, de 1982 a 1984

Referències

↑ «Josep Macià i Macià (obituari)». La Vanguardia, 22-12-1991, pàg. 43.
↑ «L'honor». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, 1935, pàg. 96.
↑ «Gent de mar». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, anterior a 1948, pàg. 29.

Tele-Exprés: 2 de gener de 1965, denunciant el perill de caiguda a la via pública d'un transformador de 6.000 volts.
La Vanguardia. 18 de febrer de 1967, reivindicant la necessitat de reformar i millorar la zona d'habitatges Onésimo Redondo del barri de La Florida.
Mundo Diario. 1 de gener de 1975, entrevista a Salvador Escamilla amb motiu dels 12 anys del programa radiofònic Radioscop, on s'explica els inicis de cantants i cantautors de la nova cançó gràcies a la promoció que el programa en va fer en el seu moment.
El Llamp. Des de l'abril de 1985 fins al maig de 1987, publicació d'un article d'opinió i informació d'orientació catalanista coneguts com a Llampecs, en tots els nºs de la revista.
Ràdio España de Barcelona: Des de 1978 fins a 1981 Les coses de Barcelona, escrit i presentat per J. Macià, en format diari. De 1982 a 1984 Les coses d'aquí i d'allà, els caps de setmana.
Ràdio España de Barcelona: l'11 de setembre de 1980, en l'espai Homes de casa nostra, entrevista de ficció teatralitzada, explicant la vida i obra d'Apel·les Mestres, escrit i interpretat per J. Macià.

[1] «Josep Macià i Macià (obituari)». La Vanguardia, 22-12-1991, pàg. 43.

[2] «L'honor». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, 1935, pàg. 96.

[3] «Gent de mar». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, anterior a 1948, pàg. 29.

[1]

[2]

[3]