Josep Maria Bartrina i Thomàs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 desembre 1877  Barcelona |
| Mort | 20 juny 1950 (72 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | uròleg |
| Membre de | |
| Premis | |
Josep Maria Bartrina i Thomàs (Barcelona, 27 de desembre de 1877 – ibídem, 20 de juny de 1950) fou un metge català.[1]
Biografia
[modifica]Josep Maria Bartrina va néixer al carrer de la Guàrdia de Barcelona, fill de l'advocat Antoni Bartrina i Vilapudua (1852-1910) i de la seva esposa Micaela Thomàs i Soteras (1850-1880), ambdós naturals de Mataró.[2] La mare va morir l'any 1880,[3] després de donar a llum a Mercè Bartrina i Thomàs,[4] i el pare es va tornar a casar pocs anys després amb Dolors Soler i Suriá (1860-1924), amb qui va tenir altres fills, entre ells els metges Lluís i Antoni Bartrina i Soler i la filla Carme, que seria esposa de l'advocat polític Lluís Puig de la Bellacasa i Deu.
En 1886 la família es va traslladar a Mataró, on va estudiar el batxillerat. En 1894 va començar a estudiar arquitectura a la Universitat de Barcelona, però per influència del metge cubà Joaquín Albarrán y Domínguez, amic de la família, acabà estudiant medicina, tot llicenciant-se el 1900. El 1901 es va doctorar a Madrid amb una tesi sobre l'exploració del ronyó. El 1902 va marxar a París, on es va especialitzar en urologia a l'Hospital Necker de París amb Fèlix Guyon i el doctor Albarrans, i va ingressar a l'Acadèmia Francesa d'Urologia.
El 1906 va treballar al Servei de Cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el 1911 va obtenir la càtedra de patologia quirúrgica de la Universitat de Barcelona. Va presidir l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques el 1913-1915, i el 1915 va ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Va realitzar per primer cop a Barcelona el cateterisme ureteral endoscòpic i propugnà la prostatectomia hipogàstrica.[5]
El 1928 fou operat d'una neoplàsia laríngia i pogué reprendre continuar donant classes amb un aparell de fonació. També fou un afeccionat al dibuix i a la pintura, va estudiar amb Pere Borrell i de jove va il·lustrar l' Anatomia patològica de la pròstata d'Albarran. Un cop jubilat va fer exposicions de dibuixos i pintures.[6]
Obres
[modifica]- Tratado de urología clínica y quirúrgica (1954) amb el seu fill Josep Maria Bartrina i Calvo
Referències
[modifica]- ↑ «Josep Maria Bartrina i Thomàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1877, número de registre 6685.
- ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1880, número de registre 7976.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1880, número de registre 6603.
- ↑ Josep Maria Bartrina i Thomàs, Galeria de Metges Catalans
- ↑ Bartrina i Thomàs, Josep Maria al web de la RAMC
Enllaços externs
[modifica]- Josep Maria Bartrina Thomàs al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francesc Fàbregas i Mas |
President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears 1913-1915 |
Succeït per: Hermenegild Puig i Sais |