Vés al contingut

Josep Maria Dalmau i Puig de la Bellacasa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Dalmau i Puig de la Bellacasa
Biografia
Naixement19 agost 1884 Modifica el valor a Wikidata
Banyoles (Pla de l'Estany) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1980 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, professor de teologia Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsJosep Ignasi Dalmau i de Baquer, avi Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Dalmau i Puig de la Bellacasa (Banyoles, 19 d'agost de 1884 - Sant Cugat del Vallès, 26 de maig de 1980) fou un teòleg i jesuïta català.

Fill d'un notari de Barcelona,[1] va començar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona que va interrompre per entrar a la Companyia de Jesus el 1902. Entre 1904 i 1909 va fer el noviciat i estudis d'humanitats clàssiques i filosofia. El 1910, es va llicenciar en la Facultat de Lletres[2] i el 1916 va rebre la ordenació sacerdotal. El 1917, es va doctorar en teologia especialitzat en suarisme. El 1920, va iniciar la seva llarga carrera de professor de teologia primer als Jesuïtes de Sarrià i després al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, ensenyant teologia neotomista assenyalant els punts de lligam amb el suarisme.[1][3] Del 1934 fins al 1939, fou el rector a Sanremo del Col·legi d'Estudis de Filosofia i Teologia de la província d'Aragó (Col·legi Màxim).[4]

Va publicar, el 1923, De ratione suppositi et personae secundum S. Thomam[5] i, el 1952, el manual De Deo uno et trino, reeditat quatre vegades, que va servir com a text base en seminaris espanyols i hispanoamericans fins al Concili Vaticà II.[3] El 1969 va publicar, en col·laboració de S.Vergès, Dios revelado por Cristo.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Ramon Corts i Blay; Joan Galtés i Pujol Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. vol. 2 (D-O). Ed. Claret, 1998, p. 4. ISBN 978-84-393-5021-7. 
  2. Antonio Palomeque Torres. Aportación al estudio de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona en el primer decenio del siglo XX. Edicions Universitat Barcelona, 1982, p. 284–. ISBN 978-84-7528-037-0. 
  3. 3,0 3,1 Josep Maria Benítez i Riera. Jesuïtes i Catalunya: fets i figures. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 198–. ISBN 978-84-7826-725-5. 
  4. Hilario M. Raguer Suñer. Arxiu de l'Església catalana durant la Guerra Civil: Juliol-desembre de 1936. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 10–. ISBN 978-84-8415-544-7. 
  5. 5,0 5,1 Millán Romeral, 1999, p. 272.

Bibliografia

[modifica]