Vés al contingut

Josep Maria Esteve i Victòria

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Esteve i Victòria
Biografia
Naixement10 març 1889 Modifica el valor a Wikidata
la Llosa de Ranes (la Costera) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de València
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótipògraf, escriptor, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitDreta Regional Valenciana Modifica el valor a Wikidata


Josep Maria Esteve i Victòria (la Llosa de Ranes, la Costera, 10 de març de 1889 - València, l'Horta, 8 d'agost de 1936) va ser un escriptor valencià, fundador de diversos periòdics i revistes.[1][2][3]

Va començar treballant de tipògraf al diari La Voz Valenciana primer i al Diario de Valencia després, on començà a ser conegut pel pseudònim «Pep».[2][4] El 1912 funda tres revistes: Rondalles Noves, Foc i Flama i Pensat i Fet, de les quals va ser director.[1][3] Anys després, el 1931, va dirigir —tot i que no hi constara— el setmanari valencianista El Poble Valencià.[1] També va col·laborar en publicacions com ara La Degollà Nova (1909), El Cuento del Dumenge i Cultura Valenciana (1926).[3] Com a escriptor va ser autor de diverses obres teatrals. A més, va publicar algunes novel·les curtes (El milacre de l’amor i de les flors, 1909) i un llibre de poemes polítics (Les dècimes del dia, 1932).[1][4]

Va ser un destacat sindicalista catòlic proper als cercles del valencianisme catòlic conservador. Així per exemple, presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants.[1][2][3] Va ser nomenat membre de la junta directiva (com a bibliotecari) de Joventut Valencianista en la reagrupació de l'entitat, l'abril de 1914,[5][6] i va intervindre a l'Acte d'Afirmació Valencianista del 26 de juliol del mateix any.[7] Presidí també en un primer moment l'Agrupació Valencianista de la Dreta.[6][8][9] Va arribar a ser regidor de l'ajuntament de València i diputat provincial.[2] Poc després d'esclatar la Guerra Civil va ser afusellat a València per la seua adscripció política, l'agost de 1936, al camí de Picassent.[2][3][10] Un carrer a la Llosa de Ranes i un altre al barri En Corts de València porten el seu nom.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Josep Maria Esteve i Victòria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Necrología». A: Almanaque de Las Provincias para el año 1940, p. 689. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 JNN. «Josep Maria Esteve Victoria». A: Martínez de Sas, María Teresa; Pagès i Blanch, Pelai (coords.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 519. ISBN 84-8415-243-X. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Banquet popular a “Pep”». Las Provincias, 03-12-1932, pàg. 5.
  5. ↑ «Joventud Valencianista». Las Provincias, 28-04-1914, pàg. 2.
  6. ↑ 6,0 6,1 Cucó, Alfons. El valencianisme polític, 1874-1936. València: Garbí, 1971, p. 105, 250. 
  7. ↑ Climent, Josep Daniel «100 anys de l'Acte d'Afirmació Valencianista». Diari La Veu, 25-10-2014.
  8. ↑ «Agrupació Valencianista de la Dreta». Las Provincias, 15-11-1930, pàg. 3.
  9. ↑ «Agrupació Valencianista de la Dreta». Las Provincias, 18-02-1931, pàg. 5.
  10. ↑ Imatge del certificat de defunció reproduït a un fòrum d'Internet («ESPAÑA EN LA MEMORIA PASAPORTES.». Armas.es, 10-04-2018. [Consulta: 8 gener 2023].)
  11. ↑ «Esteve Victoria (calle)». Valencia Actua, 28-01-2022. [Consulta: 8 gener 2023].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Esteve_i_Victòria&oldid=33109694»