Josep Maria Güell i Socias

Josep Maria Güell i Socias

Biografia
Naixement	7 gener 1928 Tarragona
Mort	1r maig 2011 (83 anys) Tarragona
Regidor de l'Ajuntament de Tarragona
Dades personals
Es coneix per	Traduir literatura russa
Activitat
Ocupació	traductor, polític
Partit	Partit Socialista Unificat de Catalunya

Josep Maria Güell i Socias (Tarragona, 7 de gener de 1928 – 1 de maig de 2011) fou un traductor, literat i polític català, fill de Manuel Güell Santacana i de Rosa Socias Marrugat.

Va haver d'enfrontar-se a una tuberculosi pulmonar, motiu pel qual va estar dos anys allitat. Afortunadament, la malaltia li va permetre descobrir Dostoievski i els altres grans genis de la literatura russa clàssica. El seu caràcter metòdic i disciplinat, va ajudar-lo a aconseguir el que s'havia proposat: aprendre el rus. A força de copiar-ne pàgines i pàgines, també de manera autodidacta va encarar l'aprenentatge de la llengua russa, amb l'única ajuda d'un mètode rus-francès i la pràctica oral amb un ciutadà rus que residia a Tarragona. De les pàgines del manual passà a copiar els clàssics russos i a traduir-ne fragments: aquesta fou la seva escola de llengua i traducció.

Va ser un dels fundadors del Lingua Club a Tarragona (1952), i va col·laborar amb la difusió del conegut Diccionari Català-Valencià-Balear, de Francesc Borja Moll.

El 25 de juny de 1953 es va casar amb Joana Junkert Serrahima. Van tenir dos fills, Manuel Güell (1965) i Joana Güell (1966).

Pel que fa la traducció professional, va arribar-hi de forma fortuïta. La publicació de l'última novel·la de Dostoievski Els germans Karamàzov (1961) li va provocar una gran indignació. A partir de versions interposades i l'elogi d'aquest mètode de traducció en el pròleg, va portar-lo a enviar al traductor i editor, Joan Sales, una carta força irada.

Els grans clàssics també van ocupar un lloc destacable en la seva trajectòria i va fer alguna incursió en la poesia, centrada en Evgueni Evtuixenko, poeta contemporani, i en algunes composicions de la ja clàssica veu del món rural Serguei Iessenin.

La crítica literària l'ha considerat continuador directe de l'obra d'Andreu Nin i ha sigut elogiat per Pere Gimferrer, Manuel de Seabra, Joan Triadú o Carles Barba,

Obra

Ha traduït del rus més de 50 obres.

Ha traslladat al català una vintena d'obres:

• (1967) Gorki, Màxim. La meva infantesa. Barcelona: Edicions 62.
• (1968) Soljenitsin, Aleksandr. La casa de Matriona. Tot sigui per la causa. Barcelona: Edicions 62.
• (1970) Frolov, Vadim. El perquè de les coses. Barcelona: Proa.
• (1970) Gorki, Màxim. Les meves universitats. Barcelona: Edicions 62.
• (1971) Soljenitsin, Aleksandr. Miniatures en prosa. Barcelona: Edicions 62,
• (1973) Gorki, Màxim. La mare. Barcelona: Edicions 62,
• (1982) Dostoievski, Fiòdor. L'idiota. Barcelona: Edicions 62,
• (1982) Siòmin, Vitali. Set en una casa. Barcelona: Proa,
• (1983) Aksàrina, N. L'educació dels infants fins als set anys. [Amb Anna Ginés]. Barcelona: Edicions 62,
• (1984) Gógol, Nikolai. Les ànimes mortes. Barcelona: Edicions 62.
• (1985) Trífonov, Yuri. Una altra vida. Barcelona: Grijalbo.
• (1986) Gontxarov, Ivan. Oblómov. Barcelona: Proa.
• (1987) Dostoievski, Fiòdor. Dimonis. Barcelona: Edhasa.
• (1991) Bulgàkov, Mikhaïl. La Guàrdia Blanca. Barcelona: Edicions 62.
• (1991) Pasternak, Borís. El salconduit. Barcelona: Edicions 62.
• (1995) Berbèrova, Nina. El subratllat és meu. Barcelona: Edicions 62.
• (1995) Evtuixenko, Evgueni. Quasi al final. Barcelona: Edicions 62.
• (1998) Dostoievski, Fiòdor. L'adolescent. Barcelona: Proa.
• (1987) Sangui, A. [et al.]. Literatura soviètica de les nacionalitats del Gran Nord. Perpinyà: Llibres del Trabucaire.
• (1991) Poesia russa contemporània. Antologia. Barcelona: Edicions 6,.

I en castellà:

• (1966) Bondarev, Yuri. Silencio. Barcelona: Seix Barral.
• (1968) Tendriakov, Vladimir. El tres, el siete y el as. Barcelona: Seix Barral.
• (1969) Vasil'evich Lunacharskii, Anatolii. Las artes plásticas y la política artística de la Rusia revolucionaria. Barcelona: Seix Barral.
• (1970) Bábel, Isaak Émmanuilovich. Caballería Roja. Barcelona: Editorial Barral.
• (1977) Evtushenko, Evgueni. Tres minutos de verdad: versos y poemas 1952-1958. Barcelona: Ediciones 29.
• (1977) Evtushenko, Evgueni. ¡Escuchadme, ciudadanos!: versos y poemas 1959-1964. Barcelona: Ediciones 29.
• (1978) Grigorievich, Valentin. Vive y recuerda. Barcelona: Editorial Grijalbo
• (1978) Lacis, Vilis. El hijo del pescador. Moscú: Editorial Progreso.
• (1979) Rasputin, Valentin. El adiós a Matiora. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés.
• (1982) Rasputin, Valentin. Dinero para María. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés.
• (1982) Ribakov, Anatoli. La arena pesada. Barcelona: Editorial Grijalbo.
• (1984) Eutushenko, Eugeni. Siberia, tierra de bayas. Barcelona: Editorial Planeta.
• (1985) Aitmatov, Chinguiz. Un día más largo que un siglo. Barcelona: Editorial Planeta
• (1986) Saltikov-Schedrin, Mijail. Los Señores Golovliov. Moscú: Editorial Ráduga
• (1987) Bíkov, Vasil. El signo de la desgracia. Barcelona: Editorial Planeta.
• (1988) Dudíntsev, Vladimir. Los vestidos blancos. Barcelona: Editorial Península
• (1988) Astafiev, Víctor. Historia triste de un policía. Barcelona: Editorial Planeta
• (1990) Bogomolov, Vladimir. El momento de la Verdad. Barcelona: Editorial Planeta.
• (1990) Trisonov, Yuri. El viejo. Barcelona: Editorial Planeta.
• (1990) Kim, Anatoli. La ardilla. Barcelona: Editorial Paradigma.
• (1991) Bitor, Andrei. La Casa Pushkin. Barcelona: Editorial Tusquets.
• (1991) Tolstaya, Tatiana. Fuego y polvo. Barcelona: Círculo de Lectores.
• (1992) Solzhenitsyn, Alexandr. El primer círculo. Barcelona: Editorial Tusquets.
• (2015) Archipiélago Gulag: ensayo de investigación literaria (1918-1956). Barcelona: Editorial Tusquets.

Finalment, cal consignar que resta inèdit el Viatge de Sant Petersburg a Moscou d'Aleksandr Radísxev, la seva darrera traducció al català, que rebé un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes l'any 1998.