Josep Maria Martí i Terrada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1837  Puigcerdà (Baixa Cerdanya) |
| Mort | 22 desembre 1917 (80 anys) |
 Alcalde de Puigcerdà | |
| Regidor de l'Ajuntament de Puigcerdà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, farmacèutic, activista cultural |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Josep Maria Martí i Terrada (Puigcerdà 1837 – 1917) farmacèutic, músic, compositor i alcalde de Puigcerdà.
Biografia
[modifica]Nascut a Puigcerdà el 17 de setembre de 1837, fill de Josep M. Martí Bosomba i Josepa Terrada i Cornet. Va cursar els estudis primaris a l'Escola Pia de Puigcerdà i es va llicenciar en filosofia l'any 1854 i en farmàcia l'any 1859 a la ciutat de Barcelona. El 1863 heretaria la farmàcia familiar instal·lant-se definitivament a Puigcerdà amb la seva esposa i fills.[1]
Martí i Terrada va tenir sempre una alta implicació en la vida cultural i social de la capital de la Cerdanya. Va presidir el Casino Ceretà així com la Comissió gestora de la carretera de La Molina a la Collada de Toses. Va participar de la vida política de la vila com a regidor i com a alcalde ja que era el delegat a la Cerdanya de la Unió Catalanista. També fou tresorer de l'associació de socors mutus "La Fraternidad" i promotor de la creació de la Festa de l'Estany.[1]
La rebotiga de la farmàcia de Josep M. Martí va ser, a principis del segle XX, un lloc de trobada de personalitats del món cultural del moment com Jacint Verdaguer, Frederic Mistral, Víctor Balaguer, José Zorrilla, Joan Maragall i altres.[2]
Durant la Tercera Guerra Carlina, va destacar per la seva actuació durant els setges patits per la vila de Puigcerdà i se li atribueix l'autoria de la crònica d'aquests setges titulada Libro de honor de Puigcerdá.[3]
L'any 2006 els seus descendents van fer donació del fons documental de Josep Maria Martí i Terrada a l'Arxiu Comarcal de La Cerdanya. La documentació que conté permet seguir l'activitat d'un personatge polifacètic en l'àmbit polític, social i cultural.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Arxius en línia». [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ Gay de Montellà, Rafael. La Cerdanya. Selecta, 1964.
- ↑ Bosom i Isern, Sebastià. Carrers i places de Puigcerdà : una passejada per la seva història. Puigcerdà: Ajuntament de Puigcerdà : Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà, 1998.
Bibliografia
[modifica]- Sebastià Bosom i Isern; Martí Solé i Irla; Manuel Calvo. Carrers i places de Puigcerdà : una passejada per la seva història. Puigcerdà : l'Ajuntament, 1998.
- «Fitxa del fons». [Consulta: 28 desembre 2020].
- «L'Arxiu Comarcal de la Cerdanya des de casa». [Consulta: 28 desembre 2020].