Vés al contingut

Josep Maria Monravà i López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Monravà)
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Monravà i López
Biografia
Naixement8 maig 1905 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1999 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Monravà i López (Tarragona, 8 de maig de 1905 – Barcelona, 28 de febrer de 1999[1]) va ser l'arquitecte responsable de l'urbanisme a l'Ajuntament de Tarragona[2] des de 1939 fins a 1963.[3]

Biografia

[modifica]

Es va doctorar en Arquitectura a la Universitat de Barcelona l'any 1929. Monravà fou membre del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània). Més endavant fou l'autor del Pla general d'Urbanisme de la ciutat de Tarragona (1960), juntament amb J.M. Muñoz.[4] Va publicar el llibre Tarragona renaciente[4] (Editorial Imprenta Moderna, Barcelona, 1965) i va fer l'ordenació del territori des del Balcó del Mediterrani i el monument a Roger de Llúria fins al Portal de Sant Antoni i el Parc del Miracle, la Via de l'Imperi i va fer un avantprojecte per al Camp de Mart.

Com a obres personals cap destacar les de l'Antiga Escola del Treball, els habitatges Alegría y Reposo i l'edifici de Sanitat als anys 1944 a 1947. També intervingué en l'Institut Vidal i Barraquer, la Parròquia de Sant Pau, la Casa Malé, les Casas Baratas i la Casa Bloc. Monravà i Josep M. Pujol s'ocuparen de l'obra d'un hotel edificat entre el barri de Marina i el nucli històric on hi va haver el convent de les monges clarisses que fou destruït a la guerra civil. Aquesta obra va alterar notablement l'aspecte visual de la zona.[4][5][6]

Els propòsits de modificar el recorregut ferroviari i l'enclavament de l'estació de ferrocarril que la Compañía de Ferrocarriles del Norte tenia a la vora de la platja del Miracle va comptar amb una proposta-estudi de JM Monravà, interessat en la conservació dels monuments històrics, presentat el 1949 per fer-ne el desviament.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 01-03-1999, pàg. 30.
  2. ↑ Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Vol. III, Edicions Catalanes y La Gran Enciclopedia Vasca., 1980. 
  3. ↑ «Josep Maria Monravà i López». Diari de Tarragona, 03-03-1999.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tarragona-El camí cap a la modernitat. Elena de Ortueta. Lunwerg Editores, Barcelona-Mèxic 2006. ISBN 8497853245
  5. ↑ «Josep Maria Monravà». web del COAC. COAC. [Consulta: 19 juny 2015].
  6. ↑ Pérez, Mercè «El ocaso de un equipamiento franquista». El País, 30-06-2013 [Consulta: 19 juny 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Monravà_i_López&oldid=30182463»