Josep Maria Muñoz i Pujol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1924  Barcelona |
| Mort | 26 novembre 2015 (90/91 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg, novel·lista, assagista, metge |
| Família | |
| Fills | Josep Maria Muñoz i Lloret |
Josep Maria Muñoz i Pujol (Barcelona, 1924 - 26 de novembre de 2015) va ser un dramaturg, assagista i novel·lista català. Traumatòleg prestigiós, desenvolupà la seva carrera literària en paral·lel amb la seva professió.[1]
Obra dramàtica
[modifica]- Torna un home (1955)
- No hay camino (1959)
- La hora de todos (1960)
- Antígona 66 (1965). Premi Josep Maria de Sagarra 1965
- Kux my Lord (1970)
- En Companys (1981)
- Vador (1988)
- Alfons IV. Premi nacional català per a textos teatrals Ignasi Iglésias (ex aequo) (1989)
- Somni de mala lluna (1991)
- Fleca Rigol, digueu (1993)
- Anar i tornar de la Taverna Pilsen (1995)
- Seducció (1995)
- L'encobert (1995)
Narrativa
[modifica]- Dies de la raó perduda (1998)
- La gran tancada (1999)
- El falcó de Sueca (2002)
- L'experiment (2015)
Assaig
[modifica]- El cant de les sirenes. Petita crònica del teatre independent a Catalunya (1955-1990) (2015)
Referències
[modifica]- ↑ «Josep Maria Muñoz i Pujol». Enciclopèdia Catalana.