Vés al contingut

Josep Maria Soler Vicente

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Soler Vicente
Biografia
Naixement16 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 2006 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipBase Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1958–1966 CE Mataró
1966–1971 Picadero Jockey Club
1971–1974 FC Barcelona Bàsquet
1974–1975 CB Breogán
1975–1976 Bàsquet Manresa
1976–1977 CE Mataró
1977–1978 Bàsquet Manresa
1978–1979 UE Mataró
1981–1983 UE Mataró
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
1966–1970   Espanya
Família
FillsJordi Soler Esperalba Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Soler Vicente (Barcelona, 16 de novembre de 1943 - Mataró, 14 de maig de 2006) és un exjugador de bàsquet català. És el pare del també basquetbolista professional Jordi Soler.

Trajectòria

[modifica]

S'inicia al món del bàsquet al Col·legi Santa Anna del seu Mataró natal. Amb 15 anys, en edat juvenil és fitxat pel planter de l'UE Mataró, on coincideix amb Joan Martínez. Dos anys després, amb 17 anys és pujat al primer equip per Antoni Serra, mític entrenador mataroní, allà hi jugaria fins a l'any 1966, any en què fitxa pel Picadero Jockey Club, equip que a base de talonari va aconseguir formar una gran plantilla, amb la intenció de plantar cara al Reial Madrid de Bàsquet i el FC Barcelona. A l'equip presidit per Joaquín Rodríguez hi coincideix amb José María Soro, Chus Codina, Lorenzo Alocén i Miguel Albanell, entre altres, aconseguint en els cinc anys que va estar una Copa el 1968 contra el Joventut, i multitud de subcampionats. El 1971 fitxa pel FC Barcelona, i juga a l'equip culer fins als 30 anys. Després juga amb el CB Breogan, donant-se la curiosa circumstància que l'any en què va militar a l'equip de Lugo, ell seguia vivint a Barcelona, i únicament el seu vincle amb l'equip era el desplaçar-se per jugar els partits. Els seus darrers anys en actiu van ser unes anades i vingudes entre el Bàsquet Manresa i l'UE Mataró, equip on va finalitzar la seva carrera sent entrenador-jugador.[1][2]

Vida personal

[modifica]

Juntament amb el seu fill Jordi Soler és una de les quatre nissagues, pare i fill, a ser internacionals per Espanya. Les altres tres són Pepe Laso i Pablo Laso i Josep Maria Jofresa i els seus dos fills Rafael Jofresa i Tomás Jofresa i José Manuel Beirán i Javier Beirán.

Referències

[modifica]
  1. hemeroteca.mundodeportivo "Dinastías del basket", por Manuel Espín, EMD, consultat el novembre de 2012
  2. «Josep Maria Soler Vicente». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.