Vés al contingut

Josep Maria Vallès i Torner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Vallès i Torner
Biografia
Naixement1947 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Vallès i Torner (Barcelona, 1947)[1] es un autor de còmics, editor i coordinador editorial, vinculat a publicacions, com ara, Por Favor, Muchas gracias, Hermano Lobo, El Papus, El Víbora, TMEO o Makoki.[2] Vallès ha participat, a més, en diverses produccions cinematogràfiques.[3]

Entra al món cinematogràfic a final de la dècada del 1960, muntant cineclubs i exercint diverses comeses en curts de Francesc Bellmunt, Ramon Font, Pere Balsach, Segismon Molist i Ferran Alberich, en les productores Vértigo, Pac Films i Films de Lluna, que fundà el 1974. Com a realitzador debutà dirigint un episodi del llarg Pastel de sangre (1971) al costat de Jaime Chávarri, F. Bellmunt i Emilio Martínez-Lázaro,[4] al qual seguiren els documentals L’humor (1978) i Els naturistes (1981).[3] D’altra banda, com a director de curts d’animació, ha produït, realitzat i estrenat Farigol (1970) amb muntatge de F. Bellmunt; Els titelles (1975), amb Titelles Garibaldi de Barcelona; Zero mig partit pel mig (1976); Bye,bye yayo (1977), que és l'esquetx no inclòs al llarg Historias de amor y masacre, on presenta una sàtira àcida del dictador Franco; Obriu-li a l’amor la teva porta (1982); Cent personatges en busca d’autor. Primera part (1982); De cara al públic (1983); Els meus veïns (1983); Una altra secta desarticulada (1984), i Si m’ho permet (1990). El seu equip tècnic habitual és format per José Jorna (fotografia de truca) i Anastasi Rinos (muntatge).[cal citació]

Des del 1965, ha col·laborat en revistes d’humor com ara Mata Ratos, "Bel", Hermano Lobo, Garbo, El Papus, Fotogramas, "Jano", "Mundo Joven", "El Noticiero Universal", "Userda", "El Periódico de Catalunya", "Videostar", "Cul-de-Sac", "Bésame Mucho", "Complot", Makoki, "Actual", El Víbora i molt en particular a la revista d’humor Por Favor.[2] Té publicats diversos àlbums de dibuix humorístic, també fou codirector de la revista d’humor Muchas Gracias (1975) i editor de Por Favor. 10º Aniversario (1984). El 1986 obtingué el premi Gaziel de Periodisme i el 1992 publicà ¡La madre que nos parió! Cómo aguantar a mamá. Ha estat guionista de programes televisius i treballa a la cadena privada City TV.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Josep Maria Vallès i Torner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juny 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «"Mira que eres perro" Vallés. Ediciones la Cúpula» (PDF) (en castellà). LH Magazin Music. lhmagazin [Madrid], 111, pàg. 28 [Consulta: 6 juny 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Nieto Ferrando, J. (2019). El Noticiari de Barcelona (1977-1980). La institucionalización de la protesta en el cine de la transición a la democracia. Communication & Society,32(1), 279-292.
  4. ↑ «J. M. Forn narra la historia de P.C. Teide» (en castellà). Josep María Forn. [Consulta: 6 juny 2021].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Vallès_i_Torner&oldid=33201009»