Josep Maria Vidal i Aunós
.jpg) Inscripció en record de Josep M. Vidal i Aunós al carrer de Manzanares (Barcelona).jpg  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 setembre 1921 Hòs (França) |
| Mort | 22 abril 2003 (81 anys) Barcelona |
| Rector | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
Josep Maria Vidal i Aunós (Hòs, França, 10 de setembre de 1921 – Barcelona, 22 d'abril[1] de 2003) fou un religiós català.
Biografia
[modifica]Va cursar estudis al Seminari de Barcelona,[2] fou ordenat prevere el 1946 i exercí de vicari episcopal.[3] Tenia una especial sensibilitat envers les persones més necessitades i davant de tots els problemes socials, tal com es va posar de manifest en nombroses ocasions durant el procés de la transició política i, més recentment, l'any 2001, quan va acollir a la seva parròquia del Pi als immigrants sense papers.[2]
Exercí com a rector de Sant Vicenç de Gualba, de Sant Medir i del Pi. Com a rector d'aquesta última, era membre del Patronat de la Fundació Privada Ferrer Eguizábal, del qual també forma part el Col·legi d'Advocats de Barcelona. Havia estat vicari episcopal amb el cardenal Narcís Jubany i ecònom de l'arquebisbe de Barcelona entre els anys 1957 i 1991.[2]
El 19 de novembre de 1957, l'autoritat diocesana va designar mossèn Josep M. Vidal i Aunós per a ocupar el lloc de rector a la parròquia de Sant Medir. En el període inicial d'aquesta activitat es funda el premi literari "Premi Amadeu Oller de poesia per a poetes joves inèdits", el 4 de gener de 1960, quan s'inauguren la nova església, al carrer Constitució, 17, i els nous locals. El 20 de novembre de 1964, a la sala d'actes del Centre Parroquial, té lloc la fundació de les Comissions Obreres de Catalunya.[4][5][6]
Durant la difícil època de la dictadura va participar des d'una clara postura catalanista en la lluita antifranquista donant aixopluc a membres de Comissions Obreres i permetent que es reunís la comissió d'enllaç de l'Assemblea de Catalunya en la seva parròquia de Sant Medir.[7]
L'any 2001 va rebre el Premi Memorial Lluís Companys, de la Fundació Josep Irla per la seva lluita contra la marginació dels sectors menys privilegiats.
Fons personal
[modifica]El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[2] El fons conté la documentació reunida per mossèn Josep Maria Vidal i Aunós; documentació relacionada amb la seva activitat religiosa com a prevere, la seva dedicació al ministeri pastoral i la seva implicació amb el moviment obrer i amb els problemes socials. Destaca, especialment, la documentació que inclou de l'Assemblea de Catalunya (informes, manifestos, circulars, butlletins, etc.), i també d'altres organitzacions antifranquistes en contra de la repressió i en defensa dels drets humans en l'última etapa franquista i durant el procés de transició política a la democràcia (incloent-hi manifestos, declaracions, informes, publicacions periòdiques, entre d'altres).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «70 capellans perseguits pel franquisme». Catalunya Religió, 30-07-2012 [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Josep Maria Vidal i Aunós. Descripció del Fons». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: 18 juny 2013].
- ↑ «Fundació Privada Ferrer Eguizával. Mor Mn. Josep M. Vidal i Aunós, membre del patronat de la Fundació» (pdf). Món Jurídic. Col·legi d'Advocats de Barcelona [Barcelona], juliol-agost 2003, pàg. 15. Arxivat de l'original el 2015-04-02 [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ Bigordà, Josep. Sant Medir, des de la crònica i des del demà (1948 - 1998). Barcelona: Biblària, 1997. ISBN 9788489095151. «Acabo […] fent referència a una data que ha entrat ja en la història oficial de la resistència: la data fundacional de les Comissions Obreres de Catalunya als locals del Centre Parroquial de Sant Medir: el 20 de novembre de 1964. / Mossèn Vidal explica: "Ens van venir a trobar un grup de persones, totes elles amb pseudònims, demanant la sala per reunir-se. Cada diumenge s'hi van anar reunint. Jo veia que s'havia de fer i ho permetia. Amb por. Fins que va arribar el dia que s'hi va fer la constitució oficial de les CCOO de Catalunya.[…]"»
- ↑ Sans Amenós, Rosa (comissària exposició); Tébar Hurtado, Javier (comissari exposició); Vallejo Calderón, Carles (comissari exposició) «Els nostres orígens: com neix una comissió obrera? (Àmbit I El desafiament obrer a la dictadura: les lluites per les llibertats (1964-1976)» (pdf). CCOO. 50 anys d'història de Catalunya 1964-2014. Dossier de premsa de l'exposició. Museu d'Història de Catalunya., pàg. 7 [Consulta: 22 març 2015]. «El 20 de novembre de 1964, al teatre annex de l'església de Sant Medir, al barri barceloní de Sants, es reuniren en una assemblea al voltant de 300 persones per discutir sobre els seus problemes laborals. La reunió no estava legalment autoritzada. Els assistents eren en la seva majoria homes; la presència de dones, assistentes socials i militants antifranquistes no superava la desena. Una bona part dels presents eren militants d'organitzacions obreres clandestines: comunistes, socialistes, anarquistes i marxistes revolucionaris. Altres procedien d'organitzacions catòliques progressistes tolerades pel règim. I alguns no tenien cap vinculació política. Aleshores, decidiren crear la Comissió Obrera Central de Barcelona per impulsar una organització estable de totes les comissions que anaren sorgint en diferents empreses de la ciutat. / La reunió de Sant Medir constitueix, per al nostre relat històric, l'acte fundacional del moviment de Comissions Obreres a Catalunya.»
- ↑ «CCOO, 50 anys construint presents i futurs.» (pdf). CCOO-Documents públicos. CCOO, gener-març 2014. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2015 [Consulta: 22 març 2015]. «El 20 de novembre del 1964, uns 300 enllaços sindicals i treballadors i treballadores de diferents sectors de la producció, acollits per mossèn Vidal als locals parroquials de l'Església de Sant Medir, al barri de Sants, van constituir la Comissió Obrera Central de Barcelona. En aquella assemblea es va aprovar una plataforma reivindicativa on es reclamaven millores salarials, la llibertat sindical i el dret a la vaga. Després de diversos cops repressius, les comissions obreres es van reorganitzar i van crear la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Era la primera vegada que un sindicat a Catalunya incorporava el terme nacional a les seves sigles.»
- ↑ Batista, Antoni; Playà Maset, Josep. La gran conspiració. Crònica de l'Assemblea de Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries, 1991, p. 142. ISBN 9788475963150. «[…] l'església de Sant Medir, que tenia com a ecònom Josep Maria Vidal Aunós, una de les més utilitzades per fer petites reunions, però que no es va fer servir mai per a sessions importants, ja que era un punt molt controlat per la policia, que ja tenia una completa fitxa del «eclesiástico».»
Bibliografia
[modifica]- Vidal i Aunós, Josep Maria. L'experiència d'una vida nova. Glosses de Mn. Josep M. Vidal i Aunós. Barcelona: Claret, 2006, p. 309 p..
- Bigordà, Josep. Recordant Mossèn Josep M. Vidal i Aunós. Barcelona: Generalitat de Catalunya. departament de Benestar i Família, 2003, p. 85 p..
- Salgado, Francesc «Necrológica: Josep Maria Vidal, un párroco solidario y audaz» (html) (en castellà). El País, 23-04-2003 [Consulta: 22 març 2015].