Josep Maria Vidal i Pallejà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1894  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1968 (73/74 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
Josep Maria Vidal i Pallejà (Reus 1894 - 1968) va ser un escriptor i periodista català.
Corredor de fruits secs, era un actiu col·laborador de diverses publicacions reusenques, sense tenir cap ideologia definida, però proper a postures dretanes. Publicà al Diario de Reus el 1912, 1913 i 1917, també a Foment, del 1913 al 1918, La Justícia Social, el 1915 i 1916, i a la Revista del Centre de Lectura el 1925 i sobretot a partir de 1953. També va col·laborar al setmanari Ceres de Valladolid, una publicació sobre temes d'agricultura. Va publicar la novel·la Flor d'obaga (Barcelona: Impremta Ràfols, 1917) i Contes del cel i de l'infern (Reus: Josep Vila i Sugranyes, 1928),"[1] d'un postmodernisme tronat" diu Pere Anguera.[2] Va ser president de l'Associació d'Iniciatives reusenca, una entitat que col·laborà amb l'Ajuntament per la promoció de la ciutat. En la postguerra (1947 i 1948) va ser regidor de l'Ajuntament.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 671.
- ↑ Recasens, Josep. Vida inquieta. Barcelona: Empúries, 1985, p. 35, nota 52. ISBN 8475960448.