Vés al contingut

Josep Maria d'Arteaga i Pereira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria d'Arteaga i Pereira

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1846 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1913 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióCompositor, pianista, musicògraf
Influències
Joan Barrau, Marià Obiols
Influències en
Instrumentpiano


IMSLP: Category:Arteaga_y_Pereira,_José_María_de Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria d'Arteaga i Pereira (Barcelona, 1846 - Barcelona, 16 de gener de 1913[1]) fou pianista, musicògraf i compositor.[2]

Fill de Fernando Arteaga i Núñez de Castro capità de carrabiners, natural de Madrid i de Maria Soledad Pereira i González natural de Granada.[3] Estudià piano amb Joan Barrau i composició amb Marià Obiols. A partir del 1866 fou professor del Conservatori del Liceu. Entre les seves obres destaquen Barcarola, Rapsòdia i altres peces per a piano i de la cancço lírica, com romances.[4] Va traduir a l'italià els llibrets de les òperes Henry Clifford, d'Isaac Albéniz, i Els Pirineus de Felip Pedrell.[5] Des del 1900 va ser membre de la International Phonetic Association i les seues recerques fonètiques van influir en Pompeu Fabra i Poch.[6]

Pòstumament, el 1915, Pere Barnils va publicar el llibre en francès sobre la pronunciació del català Textes catalans avec leur transcription phonétique précédés d'un aperçu sur les sons du catalan par J. Arteaga Pereira.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Registre de defuncions. Any 1913. Registre 32. Jutjat Universitat.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 16-01-1913. [Consulta: 6 març 2020].
  2. BLL. «Josep Maria d'Arteaga i Pereira». A: Gran enciclopèdia de la música. 
  3. «esquela de Maria de la Soledad Pereira Gonzalez». El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: No. 200 (19 Julio 1882) Ed. tarde, 19-07-1882, pàg. 14.
  4. «Josep Maria d'Arteaga i Pereira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Gordillo, Francisco Javier «Hace 130 años: La Sociedad-Wagner de Barcelona» (en castellà). Filomúsica, revista de música culta, 41, 2003.
  6. Fabra, Pompeu; Yates, Alan (traductor). «Pompeu Fabra: A life's work in applied linguistics». A: Carreras, Joan Costa. The Architect of Modern Catalan: Selected Writings (en anglès). John Benjamins Publishing, 2009, p. 56. ISBN 9789027232649. 
  7. Barnils i Giol, Pere. Textes catalans avec leur transcription phonétique précédés d'un aperçu sur les sons du catalan par J. Arteaga Pereira. volum 5 de Biblioteca filològica. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1915, p. 84.