Josep Maria de Muller i d'Abadal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1919  Barcelona | ||
| Mort | 1981 (61/62 anys) | ||
 Procurador a Corts | |||
| 11 novembre 1971 – 16 juliol 1973 – Juan Pulido Castro, Joan Antoni Samaranch i Torelló → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |||
| Procurador a Corts | |||
| 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |||
| Procurador a Corts | |||
| 22 juliol 1967 – 15 novembre 1967 ← Joaquim Buxó Dulce d'Abaigar Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |||
| Procurador a Corts | |||
| 1967 – 1973 | |||
 President de la Diputació de Barcelona | |||
| 1967 – 26 juny 1973 ← Joaquim Buxó Dulce d'Abaigar – Joan Antoni Samaranch i Torelló → | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, advocat | ||
| Premis | |||
Josep Maria de Muller i d'Abadal (Barcelona, 5 de juliol de 1919 - 1981) fou un advocat i polític català, segon marquès de Muller.[1] Fill del primer marquès de Muller, Francesc Xavier de Muller i de Ferrer, aristòcrata i viticultor tarragoní de familia de origen bavarès. també era nebot de Ramon d'Abadal i Calderó.
Era membre del Reial Cos de la Noblesa Catalana i es dedicà principalment al món empresarial, no destacant en cap activitat política fins a la dècada del 1960. El 1967 fou elegit president de la Diputació de Barcelona alhora que fou procurador a Corts franquistes i Consejero Nacional del Movimiento, càrrec que va ocupar fins al 1973.[2] Durant el seu mandat, per influència del seu oncle, s'iniciaren els cursos de llengua catalana a les biblioteques populars, s'organitza el primer homenatge a Enric Prat de la Riba amb participació institucional i intentà normalitzar les relacions amb l'Institut d'Estudis Catalans.[3]
Va intentar crear una mancomunitat de serveis que aplegués les quatre diputacions catalanes i creà el consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Va fer ampliar el pressupost per a llibres per a la nova Xarxa de Biblioteques Populars. Per tal de millorar la xarxa viària provincial, molt precària a causa del fort augment demogràfic d'aquells anys, va emprendre una política d'obres públiques (inicià les obres del túnel del Cadí) i aconseguí la declaració de parcs naturals del Massís del Montseny i del Massís de Sant Llorenç de Munt. També va crear el Consorci Urbanístic del Maresme, el Consorci entre la Diputació, l'Ajuntament de Barcelona i la Comissió d'Urbanisme, i el Consorci d'Informació i Documentació de Barcelona.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Josep Maria de Muller i d'Abadal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés de Diputats
- ↑ Ramon d'Abadal i l'intent de normalitzar l'IEC en els anys seixanta per Francesc Vilanova i Vila-Abadal
- ↑ Biografia al web de la Diputació de Barcelona