Vés al contingut

Josep Oriol Anguera de Sojo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Oriol Anguera de Sojo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Oriol Anguera de Sojo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Treball i Previsió Social
4 octubre 1934 – 3 abril 1935
← Josep Estadella i Arnó – Eloy Vaquero Cantillo →
Governador civil de Barcelona
3 agost 1931 – 4 gener 1932
← Carlos Esplá Rizo – Joan Moles i Ormella →
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1922 – 1925
← Joan Martí i Miralles – Antoni Borrell i Soler → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitAcció Popular Catalana Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJordi Anguera i Cailà Modifica el valor a Wikidata  i Maria del Carme de Sojo i Ballester Modifica el valor a Wikidata

Josep Oriol Anguera de Sojo (Barcelona, 11 d'octubre de 1879 [1] - † Barcelona, 1956) fou un advocat i polític català.[2] Especialista en dret canònic.

Biografia

[modifica]

Fill de Jordi Anguera i Cailà i de Maria del Carme de Sojo i Ballester. Milità al Partit Catalanista Republicà.[2] En proclamar-se la Segona República Espanyola ocupà el palau de justícia de Barcelona, i pocs dies després fou nomenat president de l'Audiència Territorial de Catalunya. Entre l'agost i el desembre fou el Governador Civil de Barcelona en substitució de Carlos Esplá Rizo. En aquesta funció es va destacar en el seu paper contra de la vaga de la CNT.[2] Va dimitir el 1932 a causa de la seva disconformitat amb la política d'ERC i per les pressions de la CNT i la FAI. El 1933 va ocupar el càrrec de Fiscal General de la República contra els revoltats pel cop d'estat conegut com la Sanjurjada, del 10 d'agost del 1932.[3]

El 1934 es va mostrar contrari a la Llei de Contractes de Conreu, motiu pel qual abandonà la Lliga Catalana per tal de fundar el nou partit Acció Popular Catalana,[2] el qual es va adherir a la CEDA.[2] Tot i que no va ser mai elegit diputat a Corts, entre el 4 d'octubre de 1934 i el 3 d'abril 1935 va ocupar la cartera de Treball, Sanitat i Previsió Social al govern d'Alejandro Lerroux.[2] El 1935 deixà la política en disconformitat amb l'indult als implicats a la Revolta d'Astúries de 1934 i tornà a exercir d'advocat.

L'agost de 1936, va fugir de Barcelona a Pamplona, on es va posar al servei del bàndol nacional revoltat.

Obres

[modifica]
  • El dret català a l'illa de Sardenya (1914) per encàrrec del Col·legi d'Advocats de Barcelona
  • "Dret especial de la comarca de Vic" a Conferències sobre varietats comarcals del Dret Civil Català; Barcelona; 1934; p. 273-340

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Registre de Naixements.Any 1879. Registre núm.5172». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 11-10-1879. [Consulta: 4 febrer 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 46
  3. ↑ Raguer Suñer, Hilario M. El general Batet. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.183. ISBN 8478265279. 

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Oriol_Anguera_de_Sojo&oldid=34131225»