Josep Maria Pascual i Soler
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1843  Arenys de Mar (Maresme) | ||
| Mort | 1928 (84/85 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | crític d'art, periodista | ||
Josep Maria Pascual i Soler (Arenys de Mar, 1843 - Londres, 1928) fou un periodista i crític musical català.[1]
Conegut com en Pasqualet, Josep Pasqual era crític d'art del diari La Vanguardia, especialitzat en funcions d'òpera del Gran Teatre del Liceu. Els seus articles - i crítiques - sobre música eren els més llegits. A més, cal atribuir-li el descobriment de Conxita Supervia, una de les mezzosopranos més famoses de Catalunya, que actuà al Liceu, al Palau de la Música Catalana i altres principals teatres d'òpera del món.
Josep Pasqual escrigué també a La Renaixença, on publicà un article molt crític amb el nou rector (aleshores Mn. Josep Rigau) de la parròquia de Santa Maria d'Arenys. Visqué els darrers anys de la seva vida a Londres. Morí als 80 anys.
Molt vinculat als cercles republicans de l'època, esdevingué crític musical de la Gaceta de Cataluña i de La Publicidad, on intentà conciliar la tradició de l'òpera italiana, de la qual fou un gran entès i defensor, amb l'arribada dels nous corrents wagnerians. Estigué molt relacionat amb el Liceu de Barcelona, gestionà l'estrena del Falstaff i intervingué activament per aconseguir actuacions d'intèrprets famosos a Barcelona. Ramon Casas li va dedicar un retrat, avui conservat al MNAC.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Josep Maria Pascual i Soler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ (Mendoza, 1995), núm. 156
Bibliografia
[modifica]- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg exposició MNAC). ISBN 84-8043-009-5.