Josep Pedreny i Mateu
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1876  la Figuera (Priorat) | ||
| Mort | 20 novembre 1939 (62/63 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista | ||
| Ocupador | El Correo Catalán | ||
| Partit | Comunió Tradicionalista | ||
Josep Pedreny i Mateu (La Figuera, ca. 1876 - Barcelona, 1939) fou un periodista català.
Va néixer en una família del Priorat. Era fill de Raimunda Matheu i Malluna.[1] Des de jove militava en la Comunió Tradicionalista. Va estudiar al Seminari de Tortosa, però abandonà els estudis per dedicar-se al periodisme.[2]
L'any 1896 va presidir la Junta Directiva de la Joventut Carlista de la ciutat[3] i va dirigir el diari Correo de Tortosa.[4][5] Per les seues campanyes va patir persecucions i desterraments.[6] El novembre de 1898 fou jutjat per haber publicat un article titulat Tristezas y esperanzas, que fou considerat pel fiscal com injuriós cap a la magistratura espanyola. Tanmateix, ne fou absolt.[7] Per causa d'un altre article, anomenat Por las Cortes, tornà a ser processat, però al febrer de 1899 va rebre un indult amb altres periodistes carlistes com lo pare Corbató, Benigno Bolaños i d'altres.[8]
Se traslladà a Barcelona i l'any 1903[9] va ingressar en la redacció d'El Correo Catalán, on va arribar a ser redactor en cap, i es va destacar com a propagandista dels ideals carlistes.[10] Al juliol del 1915 va patir un atemptat amb arma de foc a la impremta del diari, situada al carrer dels Banys. Segons la premsa, només va ser ferit lo caixista, i Pedreny resultà il·lès.[11] No obstant, segons l'historiador carlista Melcior Ferrer, l'autor dels trets, un exaltat aliadòfil, l'hauria arribat a ferir en un braç.[2] Lo 1914 Pedreny també fou redactor en cap de la revista il·lustrada Gráfico Legitimista.[12]
L'any 1919 va romandre lleial al pretendent Don Jaume quan se va produir l'escissió de Juan Vázquez de Mella en lo partit tradicionalista, i va combatre durament les teories del doctor Minguijón des de les columnes d'El Correo Catalán.[13]
Morí a Barcelona el 20 de novembre de 1939.[14] En 20 de febrer de 1940 es van celebrar en sufragi de la seua ànima solemnes funerals a l'església del Pi, als quals van assistir personalitats com lo secretari de la Prefectura provincial de Premsa, Bernabé Oliva; lo director d'El Correo Catalán, Diego Ramírez; i el president de l'Associació de la Premsa Diària de Barcelona, Joan Brugada i Julià.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Fallecimientos». El Cruzado Español, 20-12-1932, pàg. 4.
- ↑ 2,0 2,1 Ferrer i Dalmau, Melcior. Historia del tradicionalismo español, Vol. XXIX. Editorial Católica Española S.A., 1960, p. 83.
- ↑ «Inauguración de la Juventud Carlista de Tortosa». Correo de Tortosa, 17-08-1896, pàg. 1.
- ↑ «Honrosa distinción». Correo de Tortosa, 24-08-1896, pàg. 1.
- ↑ Valls Clua, Jordi «Història de la premsa de les Terres de l'Ebre (1808-2001)». Recerca, Núm. 15, 2013, pàg. 159-189. ISSN: 1135-6014 [Consulta: 8 octubre 2017].
- ↑ «Correo de Tortosa». El Siglo Futuro, 22-04-1935, pàg. 59.
- ↑ «Absolución de nuestro director». Correo de Tortosa, 25-11-1898, pàg. 3.
- ↑ «Noticias». Correo de Tortosa, 06-02-1899, pàg. 2.
- ↑ «Crónica». El Ebro, 28-03-1903, pàg. 3.
- ↑ «Necrológicas: José Pedreny». La Vanguardia Española, 23-11-1939, pàg. 3.
- ↑ «En Barcelona: Atentado contra un periodista». La Correspondencia de España, 11-07-1915, pàg. 4.
- ↑ «Crónica». La Tradición, 07-02-1914, pàg. 3.
- ↑ Carbó, Vicente «Carta interesante». El Norte, 16-09-1919, pàg. 2.
- ↑ «El periodista Pedreny Mateu». ABC, 23-11-1939, pàg. 11.
- ↑ «En sufragio del periodista José Pedreny». La Vanguardia Española, 21-02-1940, pàg. 6.
Enllaços externs
[modifica]- «Josep Pedreny i Matheu (1876-1939): d’El Correo de la Província de Tarragona a cap de redacció d’El Correo Catalán». Analecta Sacra Tarraconensia, Vol. 90, 2017, pàg. 177-24.