Josep Pi i Pascual

Josep Pi i Pascual
Biografia
Naixement	21 febrer 1873
Mort	29 abril 1944 (71 anys)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Josep Pi i Pasqual (Pals, 21 de febrer del 1873 - 29 d'abril del 1944) va ser músic, fiscornaire i compositor de música de ball i sardanes.

Biografia

Començà la seva formació musical ja de jove, amb el seu pare Jaume Pi i Gallart, que tocava la tenora i el flautí. En Josep aprengué a tocar el fiscorn, el contrabaix i el piano; posteriorment amplià estudis amb el mestre Carreras i Dagàs.

Entrà a la banda militar de Lleida i allí hi va compondre les seves primeres obres de música popular. Més endavant amplià la seva formació estudiant Composició i Harmonia al Conservatori del Liceu. L'any 1897 tornà a Pals i durant dos anys (1902^[1]) va ser fiscornaire de la cobla Montgrins, que aleshores dirigia en Pere Rigau, Barretó. Posteriorment es dedicà a la composició i a l'ensenyament, amb alumnes com Eliseu Carbó, Joaquim Vallespí, Vicenç Bou, Martirià Font i Josep Estela. Com a ofici era barber.

La seva fecunda obra compositiva comprèn més de 250 ballables: a l'arxiu de Torroella es conserven 32 valsos, 25 masurques, 20 schotisch, 17 vals-jotes, 22 danses, 13 polques, 7 pas-dobles, 6 foxtrots, 6 rigodons, 14 pericons i altres balls -javes, one-steps, tangos...-. També va ser autor de música sacra (marxes de processó i altres), peces corals -caramelles, estudiantines i altra música-, una seixantena de sardanes i música de concert per a petita orquestra. I compongué una Missa per a 3 veus, cor i orquestra que sembla que s'ha perdut.

El seu fill, el cirurgià Jaume Pi i Figueras, el 1986 donà 476 composicions de Pi i Pascual^[2] al fons musical de l'Arxiu Històric de Torroella de Montgrí (en l'actualitat, el Centre de Documentació, instal·lat en el Museu de la Mediterrània).

Obres

Selecció

Adelina, americana de cornetí
El collar de perlas, masurca
La cubanita, americana
En palacio, schotisch
Los estadistas, schotisch
Fantasia, per a flautí
Fantasia, per a clarinet
Fin de siglo, schotisch
Liduvina, masurca
Luna de miel, dansa
El mirlo, vals
Los pescadores de perlas, rigodon
Salerito, vals
La sota de oros, polca
Los tortolitos, schotisch
Un coro de brujas, americana
Sis fantasies per a fiscorn i orquestra

Sardanes

A casar toquen
L'alegria del poble (1930)
Amunt i Crits (1948)
La batejada
La campana
Cançó d'amor
Cançó del mariner, enregistrada per la cobla Barcelona en "Disc de pedra" (Regal ref. RS-175 / K-89)
La cançó del poble, Catalunya canta (1929), lletra de J. Casas Vila, enregistrada en disc "de pedra" per la cobla Barcelona amb Albert Martí (San Sebastián: Columbia, 1928? ref. RS-292 (220, 222) Regal)
Catalunya avant
Costa Brava (1929), enregistrada
La dona catalana (1929)
Dolça Catalunya
El Cavall Bernat (Illes Medes)
Fent broma (1931), enregistrada per la cobla Barcelona
La festa de la República
La festa de Sant Pere
La festa del poble
Focs d'artifici
La font de les donzelles
Francisqueta (1923), enregistrada per la cobla Barcelona
Germanor
Glòria catalana
L'illa Roja (1929), enregistrada per la cobla Barcelona amb Albert Martí en disc "de pedra" (Anglaterra: Regal-Record, 1924? ref. k-88 RS-174)
Montserrat, enregistrada per la cobla La Principal de la Bisbal en disc "de pedra" (Barcelona: Gramófono-Odeón, 1946 ref. 204170 (SO 9892—SO 9893) Odeón)
Les noies de Figueres (1930), enregistrada per la cobla Barcelona - Albert Martí (Barcelona: Polydor, 1930 ref. 2941 Bk, 220.011-B)
Nuri
L'orenetaobligada, de tible
L'ovella perduda, obligada de tenora, enregistrada per la Principal de la Bisbal en el LP Centenari de la Cobla La Principal de la Bisbal (Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 1988 ref. AVS 20.1349)
La pageseta
Penya amunt, coescrita amb Joan Puig i Deulofeu
La pineda fosca
Records pastorils
La segadora
Solitud
Tana-tana (Maria Carme) (1948), enregistrada per la Principal de la Bisbal en disc "de pedra" (Barcelona: Gramófono-Odeón, 1946 ref. 204170 (SO 9892—SO 9893) Odeón)
Terra baixa (1929)
Vallvidrera
Victòria
Vora l'ermita

Referències

↑ «Músics de l'Orquestra Montgrins».^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Notícia de fons dipositats a Can Quintana». Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 14 juliol 2010].

Bibliografia

Marta Grassot i Radresa El fons musical de l'Arxiu Històric de Torroella de Montgrí, col·laboració en el Libre de la Festa Major 2003 Torroella de Montgrí: Ajuntament, 2003, p. 143-151 «Enllaç».

Enllaços externs

[1] «Músics de l'Orquestra Montgrins».^{[Enllaç no actiu]}

[2] «Notícia de fons dipositats a Can Quintana». Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 14 juliol 2010].

[1]

[2]