Josep Picó López
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1941  (82/83 anys)València |
| Activitat | |
| Ocupació | sociòleg |
Josep Picó López (València, 1941) és un sociòleg valencià.
Licenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, actualment és catedràtic de Sociologia. Entre 1967 i 1970 es va especialitzar en la matèria en la Universitat Gregoriana de Itàlia. A més, des de 1980, és director de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) i de la Institució Valenciana d'Estudis d'Investigacióm fins a 1995 amb l'arribada al poder del Partit Popular. És també Life Member del Clare College de Cambridge.[1]
Quant al treball sociològic, els seus principals temes d'anàlisis comprenen, per un costat, l'estudi de la realitat social valenciana, on es remarca la seua tesis doctoral "Empresariado e industrialización: el caso valenciano" (1976) i, per l'altre, la teoria sociològica, l'Estat del benestar i la cultura. Entre les seues publicacions destaquen: Teorías sobre el Estado de Bienestar (1987), Sociología y Sociedad (1996) escrita junt amb Enric Sanchis, Cultura y Modernidad: seducciones y desengaños de la cultura moderna (1999) y Los años dorados de la Sociología (1945-1975) (2003).[1]