Vés al contingut

Josep Roca i Pons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Roca i Pons
Biografia
Naixement12 desembre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Sarrià (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 2000 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Sant Pere de Ribes (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCatalà Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Josep Roca i Pons (Sarrià, 12 de desembre de 1914 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 28 d'agost de 2000) fou un lingüista català.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut al llavors independent municipi de Sarrià, al carrer del Clos, número 34.[2] El 1935 es llicencià en dret i en filologia romànica (1941) a la Universitat de Barcelona, en la qual en fou professor de llengua del 1947 al 1955.[3] El 1953 defensà la tesi doctoral, a Madrid, com es feia aleshores, dirigida per Antoni M. Badia i amb el títol Estudios sobre perífrasis verbales del español.

El 1955 emigrà a Cuba, on fou docent a la universitat de Santiago de Cuba, però el 1958 es van tancar les universitats a causa dels atacs de les guerrilles castristes i aleshores s'establí als EUA, on exercí com a professor a la universitat d'Indiana a Bloomington fins al 1981. Alhora, destacà com a promotor de l'ensenyament del català als EUA. Fou cap de la secció de català i occità de la Modern Language Association (1962-1970) i un dels fundadors, junt amb Albert Porqueras-Mayo, Jaume Martí Olivella i Carme Rei-Granger, i primer president de la North American Catalan Society el 1978, de la que en fou president honorífic, i fundador del seu òrgan Catalan Review.[1] En fou el principal impulsor amb Joseph Gulsoy, Milton Azevedo, Patricia Boehne, David J. Viera i Curt Wittlin.

També ha estat membre de la junta de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i ha col·laborat en publicacions científiques com Revue des Langues Romanes i Estudis Romànics, i introduí en l'estudi del català l'estructuralisme. Quan es va jubilar el 1981 es va instal·lar a Sitges. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1989.

Obres

[modifica]
  • Estudios sobre perífrasis verbales del español (1958, publicació de la tesi doctoral, premi Menéndez Pelayo 1953)
  • Introducción a la gramática (1960)
  • Introducció a l'estudi de la llengua catalana (1970)
  • El lenguage (1973), edició de Le langage, de J. Vendryes
  • Introduction to Catalan Literature (1978)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Josep Roca i Pons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Carbonell, Manuel; Sobrevila, Carmen. J. V. Foix: cinc rutes literàries. 2a edició. Argentona: L'Aixernador, 1993. 
  3. ↑ En record de Josep Roca i Pons

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Roca_i_Pons&oldid=31309180»