Josep Roquer i Casadesús
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1857  Barcelona | ||
| Mort | 23 gener 1903 (45 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | metge | ||
| Membre de | |||
Josep Roquer i Casadesús (Barcelona 14 de desembre de 1857 - 23 de gener de 1903)[1] fou un metge català. Otorrinolaringòleg, cursà Medicina a Barcelona, i es llicencià el 1877. Fundà i dirigí la Revista de Laringología, Otología i Rinología (1886) i fou membre numerari de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Col·laborador habitual de publicacions mèdiques, destacà pels seus estudis acurats i seriosos.[2]
Fill de Joan Roquer i Torrens metge nascut a L'Arboç i d'Eulàlia Casadesús i Pons.
Referències
[modifica]- ↑ «esquela de José Roquer y Casadesús». La Vanguardia, 24-01-1903, pàg. 1.
- ↑ Mendoza 1995: p. 188
Bibliografia
[modifica]Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, pp. 282 (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.